dimarts, 28 de novembre del 2017

Un abans i un després del 1 d’octubre




L'1 d'octubre ha canviat tot l'escenari polític, tant a Catalunya com a Espanya. I el que encara és més important, a Europa. Les càrregues policies, les imatges de violència injustificada davant uns ciutadans pacífics, que defensaven els seus col·legis per poder votar, ha arribat als europeus, hi ha línies de drets humans dins d'una democràcia que no es poden passar. Per fi, ha deixat de ser un "assumpte intern".
        Rajoy i el seu govern s'han deixat portar per cor ple d'odi cap al català i no ha utilitzat el cap. "A qualsevol preu i de qualsevol forma" un "a por ellos" que cridava la gent. I ara tota Europa o gairebé, denuncia la violència ocorreguda a Catalunya. Però la prepotència del govern espanyol no té límits, sabent, com almenys haurien de saber, que hi havia visitants, periodistes i fins i tot observadors internacionals que han declarat: "Que malgrat les dificultats en què s'ha produït el referèndum, tot ha estat correcte i que el resultat es dóna per bo". Doncs, així i tot, el president Rajoy aquesta mateixa nit de l'1-10, en el comunicat de premsa posa l'accent que no hi ha hagut urnes, ni vots i que no s'ha efectuat el referèndum. Com algú pot ser tan inútil!

        Com ha negat també, per a ofensa dels catalans que ho hem sofert, els 844 ferits, les declaracions de proporcionalitat de la càrrega policial a persones que aixecaven les seves mans en senyal de pau. No hi ha perdó, no hi ha oblit. Les seves paraules feridores com la de tots del PP i fins i tot la del monarca, del que no mereix ni dues paraules, ja no ens fan ni efecte. Només un objectiu, avui més desitjat que mai. 

El deu d'octubre, el dia esperat per molts catalans. La declaració del president Puigdemont davant el parlament, ha deixat a una majoria, crec que, sense error a equivocar-me, una sensació agredolça.

         D'una banda, vam fer un pas molt decisiu, i fins i tot simbòlicament es va signar la independència, sense ser una DIU, es va obrir un procés de negociació temporal que, en les tres setmanes posteriors no fructífera.

        El 26-10 va ser d'infart per a molts, quan a les dotze del migdia els informatius donaven la notícia que el president convocava eleccions. Decepció, estupefacció i moltes més emocions contradictòries. Entre intentar entendre l'estratègia del president o si havia traït als catalans de 1-10. A les cinc de la tarda tot s'aclareix i davant una nova declaració del president, el procés segueix, reunint a la càmera del parlament a tots els diputats.

      
 El 27-10 a les 15,35 de la tarda quedarà en la memòria i en els llibres d'història de Catalunya, es proclama La República Catalana.

Tessa Barlo




dissabte, 18 de novembre del 2017

L’aplicació del 155 busca arraconar el català de l’Administració





La Plataforma per la Llengua adverteix que l’aplicació del 155 busca arraconar el català de l’Administració

La Plataforma per la Llengua denuncia la irregularitat greu que podria representar per als alts càrrecs i els treballadors públics de la Generalitat que els enviats del govern espanyol els obliguin a mantenir converses i redactar informes en castellà a partir d'ara.

Segons ha sabut l'ONG del català de fonts de l'Administració catalana i a través dels mitjans de comunicació, aquest dimarts s'han instal·lat en algunes conselleries de la Generalitat diverses persones enviades per part del Ministerio de la Presidencia per a dirigir l'operació de desplegament de l'article 155 de la Constitució espanyola. Aquesta actuació lesionaria de manera important les competències i el funcionament de la Generalitat i podria intentar, entre altres coses, arraconar el català dins l'Administració catalana, com ja passa en àmbits com la justícia. Sabem de l'interès que té l'estat per aturar i limitar la presència de la llengua catalana arreu, i particularment en organismes oficials i en l'Administració. L'estat sempre ha tingut la voluntat de minoritzar la llengua pròpia, com s'ha vist quan el PP ha governat al País Valencià o les Balears.

Aquests funcionaris enviats per l'executiu de Rajoy podrien dirigir-se als treballadors i exigir-los que els parlessin en espanyol i que els informes i les reunions es facin en aquesta llengua a partir d'ara.
El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, considera que "aquesta situació seria intolerable i una negligència i una vulneració clares dels drets dels treballadors públics" i ha advertit que "la llengua no es toca!".

Escuder reafirma que "ens cal un Estat a favor de la llengua, i des de la nostra entitat hi volem contribuir. Per això, no defallim i seguim endavant amb l'objectiu de posar les bases d'una República per a tothom, i lingüísticament inclusiva i respectuosa".

Quins són els drets lingüístics dels treballadors públics?
Si això es produís, aquestes persones estarien incomplint la legislació que intenten fer creure que venen a respectar i fer respectar. Així, per exemple, l'Estatut d'autonomia, recull que "el català és la llengua d'ús normal de les administracions públiques" (art. 6), de manera que els treballadors no només han d'estar autoritzats a poder preparar la documentació en català, sinó que a més està previst que l'utilitzin habitualment amb normalitat. A continuació, l'Estatut especifica que "l'Administració de l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball" (art. 33), fet que també recull la legislació estatal, en el Decret reial legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat 
públic, que indica que "les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d'empleats públics degudament capacitats per a cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials" (art 56.2), de manera que, fins i tot amb les competències que el govern espanyol s'ha autoatorgat aplicant de manera il·legítima l'article 155, l'estat hauria de preveure que el personal assignat pogués treballar també en català sense alterar el funcionament lingüístic de les institucions catalanes.

Cal destacar que també la llei de política lingüística empara els alts càrrecs i treballadors públics perquè recorda que el català és "la llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l'Administració de la Generalitat" i també esdevé "la llengua preferentment emprada per l'Administració de l'estat a Catalunya". Això es troba desenvolupat al Decret 107/1987, pel qual es regula l'ús de les llengües oficials per part de l'administració de la Generalitat de Catalunya. L'article 3.1. d'aquest decret és inequívoc: «les actuacions internes de caràcter administratiu es faran en català».

Els treballadors públics i els alts càrrecs que pateixin una vulneració dels drets lingüístics per aquestes persones imposades pels ministeris poden explicar els seus casos a la Plataforma per la Llengua, que els recollirà i els tractarà de manera anònima. Així, l'Àrea de Drets Lingüístics de l'ONG del català posa a la seva disposició un formulari per a recollir els casos que es vulguin exposar, i després l'entitat també oferirà un servei d'assessorament i atenció a les persones afectades, per a poder-les ajudar a conèixer i defensar els seus drets.


dijous, 16 de novembre del 2017

Carta de Jordi Cuixart


Soto del Real, 10 de novembre, 2017

Estimats socis i sòcies,

Ben aviat farà un mes que som a la presó i només puc començar amb un gràcies gegant, permeteu-me que ho faci excepcionalment en nom de tota la meva família també: per tot l’escalf que rebem dia rere dia, per totes i cadascuna de les cartes que m’envieu, pels missatges de suport, pels llibres, pels poemes, per les postals, per les emocions i sensacions que compartiu amb mi; de tot cor un agraïment infinit, cadascun d’aquests missatges és d’un valor incalculable, ens volien aïllar i estem més units que mai, us llegeixo cada nit i em sento l’home més afortunat del planeta. Sabíem que ens necessitàvem els uns als altres, ara ja diem amb certesa que ens tenim els uns als altres.

Com que som una gran família us vull dir també que estic bé, amb les necessitats bàsiques cobertes i un tracte correcte, com si fóssim uns presos comuns, però òbviament això no ens fa oblidar que el nostre empresonament és del tot injust i infundat, per això no ens cansarem mai d’exigir la llibertat de tots els presos polítics.

Porto, portem, amb l’amic i President de l’Assemblea, en Jordi Sànchez, un mes de captiveri; creieu-me que no he passat ni un sol dia sense notar el vostre suport i estima.

Felicitem-nos fort per tot el que estem fent com a societat i també per formar part d’Òmnium Cultural. Aquestes setmanes he pogut reflexionar sobre la nostra entitat: des dels fundadors als nostres dies, indubtablement recordant la Muriel, els companys del territori, els tècnics, els voluntaris, la Junta Nacional, amb les desenes de milers de socis i amb tanta i tanta gent, sense l’esforç dels quals, avui, no seríem aquí. Vull reiterar que és tot un honor ser el President d’Òmnium, el desè de l’entitat, però sobretot és un plaer compartir amb tots vosaltres aquest camí que estem fent junts. Gràcies de tot cor.

Les nostres institucions han rebut un atac sense precedents, però la resposta també ho està essent: més serens que mai, més cívics i pacífics que mai, però amb tot el coratge i la determinació. Recordem no caure en cap provocació (sé de què parlo) i seguir mantenint l’esperit d’autoestima col·lectiva que empelta el nostre interior de força i bondat i ens permet avançar com mai hauríem imaginat.

Avui la unitat del sobiranisme, dins la diversitat, com mai ens cansarem de reivindicar, és la nostra principal eina, i és responsabilitat de tots i cadascú de nosaltres que aquest bé tan preuat segueixi donant fruits. Seguim sent generosos sense que això suposi renunciar a res, sinó tot al contrari, enriquint-nos de totes les fonts del sobiranisme i seguir sent el punt de trobada, l’espai amable, el darrer pont de diàleg quan sembla que tot s’ensorra, l’esperança infinita, que sempre ha caracteritzat Òmnium.
És per això que davant les eleccions il·legítimes del 21 de desembre, en les que cal que el sobiranisme tregui un gran resultat per dir no al 155 i seguir construint un país lliure, és molt important que Òmnium mantingui el seu paper transversal com a entitat de la societat civil. Des del màxim respecte cap al paper de les forces polítiques, Òmnium és i ha de continuar sent de tots. La nostra feina és ara més important que mai i jo vull continuar sent-ne el president, ara des de la presó, tasca incompatible amb formar part d'una llista electoral.

Deia Martí i Pol que “i tanmateix, la remor persisteix” i avui veiem com el llegat de tots aquells lluitadors antifranquistes que persistiren amb una determinació absoluta, ens obre les portes a la llibertat.

Han empresonat homes i dones bons, gent honesta i treballadora i no tinguem cap dubte que més d’hora que tard sortirem d’aquí, entretant que res ni ningú ens congeli el somriure, ni les ganes boges de viure. Estimem-nos i a seguir lluitant, jo també hi soc!

Amics i amigues d’Òmnium, del Sambori, del Somescola, del Premi d’Honor i la Nit de Santa Llúcia, de la defensa de la cohesió social i la llengua catalana, del VOC, de Justícia pels Crims del Franquisme, del 10-J i els 11 de Setembre, de la Flama del Canigó i de tantes i tantes lluites compartides, mai res ni ningú ens podrà aturar.

Amb l’esperança intacta amb els dies que vindran.
Sempre endavant!

Visca els Països Catalans.
Visca Catalunya lliure.

Jordi Cuixart

dimecres, 15 de novembre del 2017

Rovira, després de la reunió amb Puigdemont: ‘Som molt conscients que hem de continuar junts’




La secretària general d'ERC defensa la unitat d'acció de l'independentisme

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha assegurat després d’entrevistar-se amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que hi ha un acord amb el PDECat per a fer ‘front comú’ amb vista a les eleccions del 21-D. ‘Som molt conscients que hem de continuar junts i trobar la millor fórmula de coordinar-nos’, ha dit des de Brussel·les.

Rovira ha dit que ERC comparteix l’estratègia política amb el PDECat i que cal ‘eixamplar moltíssim’ i ‘continuar sumant’ catalans al projecte de la República Catalana. Així mateix, ha defensat la declaració d’independència: ‘El Parlament de Catalunya va fer allò que la majoria de ciutadans, democràticament i pacíficament, havien demanat.’

Rovira afirma que després de les eleccions les forces independentistes mantindran la legitimitat democràtica per continuar fent ‘allò que demana la majoria de ciutadans’.