dimarts, 23 de maig del 2017

I després n’hi ha que van dient que el castellà està maltractat!

Escrit de !Antonio Pavia al facebook!

Un futur alarmant per a una llengua prescindible (per als seus propis parlants)
Copio aquest escrit de queixa i denúncia d'un familiar:
«I EL CATALÀ? COM SEMPRE!
Vaig participar, fa poc, en un recorregut turístic per Barcelona. Abans de començar, la persona que ens havia de guiar va preguntar, en català, si tothom entenia el castellà. Va ser que sí. Després, va preguntar si tothom entenia el català, i també va ser que sí. Només una persona va dir que, de vegades, podia no entendre “alguna cosita, una palabra o algo así”. És a dir, que tothom entenia el català. Però no en va tenir prou i encara va preguntar qui volia fer el recorregut en castellà. Érem uns vint-i-cinc, i sis o set van alçar la mà. A la pregunta de qui volia que es fes en català, vam alçar la mà uns quatre o cinc. Resultat, es va fer en castellà. 
 No és la primera vegada que em trobo en aquesta situació. I, si es protesta, no serveix de res, perquè hi ha hagut votació. Cal fer una votació per “alguna cosita” que no entenia una persona?
Per què, entre la gent de parla catalana, que era majoria, no s’hi van veure totes les mans alçades a l’hora de decidir la qüestió? Qui té la responsabilitat que tot s’acabi fent en castellà i que la gent de parla castellana no se senti amb ganes ni amb la necessitat d’aprendre la llengua pròpia de Catalunya?
Gairebé tothom va participar en la decisió d’excloure el català del recorregut. Fins al punt que, quan algú de parla catalana s’adreçava a qui ens estava guiant —que parlava perfectament el català— ho feia, també, en castellà.
Penso que la cosa és greu, ja que, en una visita de fa uns mesos, també guiada, a l’església de Santa Maria del Pi, va passar el mateix, malgrat que et podies apuntar al grup de parla catalana o al de parla castellana. Jo m’havia apuntat al de parla catalana i es va acabar fent tot en castellà perquè dues de les persones que participaven en el grup de català van dir que no entenien el català!
I després n’hi ha que van dient que el castellà està maltractat!»

dimecres, 17 de maig del 2017

Árticle revista "La Vall" - Març-Abril- 2017


Europa ha celebrat el seu 60 aniversari


El passat 25 de març, Europa va celebrar el seu 60 aniversari en el Campidoglio de Roma. L'acte va durar amb prou feines dues hores, van participar els 27 líders actuals, notant l'absència inevitable del Regne Unit, mentre tots els caps d'Estat escoltaven "L'himne a l'alegria".

Moments difícils per a la UE, que van donar prioritat a com sobreviure i estratègies per als deu anys vinents. En els últims dos anys Europa i les seves necessitats han canviat, per això, han posat sobre la taula: Una Europa més segura, que estan marcats pels últims atacs jihadistes; per un control humanitari efectiu dels fluxos migratoris i per una economia social competent, després de sofrir una crisi que ha fet augmentar; la precarietat laboral, exclusió social i el nombre de treballadors pobres davant uns contractes laborals deplorables.

La UE ha passat de ser sinònim de convergència a ser-ho de divergència. El despagament és evident, per a Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal. Però en general els ciutadans creuen que Europa ha descarrilat. N'hi ha d’optimistes, com la declaració de Donald Tusk, president del consell europeu: "Europa és com un arbre, creix cada dia, però no es veu" En el camí recorregut s'han integrat 27 països, s'han suprimit fronteres i tenim una moneda única, que és la segona més forta després del dòlar. No obstant això, en la nova Europa, dóna la sensació que no sap a on va i que no hi ha un objectiu comú.

El Brexit del Regne Unit, ha agreujat la bretxa de les dificultats, a les fronteres segueixen les guerres, l'Estat de benestar s'esquerda i els drets i llibertats humanes són posades en dubte per alguns governs. Algú descriu la situació d'Europa, com la tornada de la guerra freda, però sense el respatller dels EU. Trump està a favor del Brexit i anima a altres països a seguir el seu exemple.

Sobren motius perquè la Unió Europea reaccioni, és incompressible que no ho faci.

Tessa Barlo


 


dimarts, 16 de maig del 2017

El Centre Direccional, oportunitat de futur o agressió evitable





Els riscos dels abocadors i les possibilitats reals de descontaminació; la possibilitat d'un creixement urbanístic harmònic amb la Cerdanyola preexistent; la necessitat d'impulsar l'activitat econòmica potenciant una marca Cerdanyola d'orgull; la introducció de les necessitats de mobilitat com element imprescindible de qualsevol planificació territorial; els interessos econòmics al darrera de les planificacions urbanístiques.... totes aquestes qüestions van sorgir a debat en la jornada organitzada pel col·lectiu Refem el Centre Direccional aquest dissabte al Museu d'Art de Cerdanyola (MAC).

La sentència del Tribunal Superior de Justícia que anul·la el Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional  obre noves oportunitats per repensar el planejament previst en aquest territori i les solucions al seus problemes. Al menys, això és el que pensa el col·lectiu Refem el Centre Direccional que va convidar especialistes en diferents àmbits per recollir opinions que permetin intentar assolir un consens ciutadà que permeti afrontar novament la planificació d'aquesta part del territori: la façana oest de Cerdanyola.
Abocadors: hi ha risc i possibilitat de buidatge
L'integrant de Refem el Centre Direccional Roger Caballé insistia en la presència de 16 abocadors tòxics al nostre territori i subratllava l'existència d'informes científics que certifiquen l'augment de càncer entre la població a localitats amb incidència de toxicitat. Segons Caballé, això significa que els abocadors de la zona, començant pel de Can Planas, no són només un risc per a Cerdanyola, sinó també altres municipis com Sant Cugat, Ripollet o Barberà.
En aquest sentit, Josep Lluís Moner, integrant del Centre d'Estudis i Projectes Alternatius (CEPA) i de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola (PCDC), denunciava la mala gestió dels residus existent a Catalunya i la manca de voluntat política per abordar el tractament que es requereix, fonamentat en el reciclatge i la reducció. Per contra, Moner explica que la Generalitat preveu que el 86% de les inversions dedicades al tractament de residus sigui finalista i per tant destinades a abocar o incinerar, la qual cosa "mantindrà els problemes" de risc per a la salut de la ciutadania i del territori. L'investigador insisteix que el 85% dels residus abocats es podrien aprofitar i no abocar-se en el que al final és un reactor químic, incloent-hi els que considera model fracassat dels abocadors de bales, com l'Elena de Cerdanyola. "No hi ha dreceres, cal reciclar", insisteix.
Moner denuncia que una sentència del Tribual Suprem obliga a buidar l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), però no s'ha fet aquesta descontaminació, tot i que si s'ha aconseguit el tancament de l'abocador. I considera que aquest és un exemple de l'èxit de la mobilització veïnal al que cal donar suport.
Buidar Can Planas és possible, segons Moner, que manifesta que hi ha experiències d'aquest tipus de descontaminació com la de l'abocador de Berga que així ho constaten combinant "tècniques in situ i exsitu". Moner subratlla que la tecnologia existeix, però ès costosa i complexa, però subratlla que deixar abocadors "és hipotecar el futur del territori". Per a Moner, declarar sòl contaminat Can Planas no és un tema de Cerdanyola, "és una qüestió de país".
L'especialista insisteix que l'Agència de Residus de Catalunya no declara sols contaminats territoris que realment ho estan perquè suposa obligacions per refer aquest territori i això signifiquen molts recursos. En aquest sentit, Moner remarca que la imposició de canons dissuasoris per a qui contamini és fonamental.
L'arquitecte i membre de l'Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura (ADENC) Joan Carles Sallas mostra el seu "escepticisme" amb la capacitat de descontaminació de Can Planas, on considera que es farà un pla de gestió ambiental "per controlar que no empitjori". En tot cas, Sallas és rotund a l'afirmar que en aquesta situació "l'ús residencial i educatiu no es compatible" amb la urbanització del Parc de l'Alba. L'arquitecte, també membre de Refem, indica que de la teoria que a Can Planas hi havia un ou ferrat amb un cor de toxicitat es va passar a la de la truita, amb els residus tòxics dispersos. "I ara la truita s'està podrint", afegeix, per reiterar que "no pot haver ús residencial ni educatiu a la zona".
Oportunitat de creixement harmònic
Manel Larrosa, arquitecte, impulsor del projecte Cerdanyola, ciutat de la Universitat als anys 90, considera que hi ha l'oportunitat de refer "tota la ciutat" amb un nucli antic i una nova àrea relacionats, sense fer un espai segregat. Larrosa critica que a la planificació existent fins ara hi ha hagut "massa vials" i una distribució d'espais equivocada ja que molts dels espais suposadament lliures són privatitzats.  Per a l'urbanista, "no s'ha de triturar l'espai" i manifesta que el projecte és una oportunitat per donar sentit a una línia dels Ferrocarrils de la Generalitat que arribi soterrada pel túnel de Montcada.
Manel Larrosa considera que, per la seva gran superfície, s'ha de fer el planejament "pas a pas" i no amb un PDU que abasti tot el territori, que cal compactar l'edificació per augmentar els espais lliures amb zones de parc grans a l'estil de l'actuació del Parc Catalunya a l'Eix Macià de Sabadell i que s'ha de seguir el model de polígon econòmic integrat a la ciutat del 22@ de Barcelona
L'arquitecte insisteix que tota la gamma social i econòmica de la ciutat preexistent ha d'estar present a la nova zona on "no pot haver un barri de rics al costat de la ciutat tradicional, popular".
Decisions immediates de promoció econòmica
El consultor empresarial de Cerdanyola i exsotsdirector del Parc Tecnològic del Vallès (PTV) Xavier Garriga es mostra convençut de les oportunitats que té Cerdanyola per ser una autèntica referència econòmica del país, però lamenta que aquestes oportunitats porten perdent-se durant dècades per falta de model i de capacitat de decisió.  Garriga destaca que la pèrdua de pes del teixit industrial no s'ha compensat amb un augment del sector terciari ja que, de fet, apunta que Epson va marxar de Cerdanyola per falta d'espai per a oficines. El consultor empresarial remarca la incapacitat de la ciutat per atraure empreses i assegura que el Parc de l'Alba està sobredimensionat i és molt car, "a més de que arriba tard", mentre els polígons tradicionals estan degradats i abandonats.
El sector comercial tampoc té una bona situació amb una manca d'eixos comercials a la ciutat, una oferta de nivell mig-baix i l'absència d'una gran superfície mentre els consumidors locals van a comprar a altres localitats que si en tenen. Igualment, la radiografia del sector de la restauració rep crítiques de Garriga, especialment per un urbanisme i una mobilitat que dificulten molt l'accés al centre de la ciutat.
Xavier Garriga considera que s'ha d'escoltar els diferents agents socials i col·lectius cerdanyolencs, però reclama que l'Administració prengui decisions immediates de promoció de l'activitat econòmica. L'especialista manifesta que "m'emprenya que s'hagi perdut un centre d'economia circular a Cerdanyola en una vegada que l'Autònoma creuava la B30". "Cal que ens ho mirem", subratlla Garriga.
Mobilitat com element previ a la planificació
Les carències de l'estudi de mobilitat del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional són el principal element en què es fonamenta la sentència judicial que anul·la la planificació. Maties Serracant, geògraf de l'ADENC i regidor d'Urbanisme de Sabadell, assegura que aquest cas demostra que el marc normatiu pot ser bo, però que no s'aplica. A més, Serracant insisteix que el creixement urbanístic ha d'estar condicionat per les seves conseqüències i que per tant, aspectes com la mobilitat han de ser tinguts en compte de manera prèvia al dibuix de plànols.
Serracant també insisteix en la necessitat de protegir els espais agroforestals del Vallès Occidental per preservar la qualitat de vida de la seva ciutadania.
L'Incasol admet la derrota judicial, però manté la majoria al Consorci
L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, intervenia a la cloenda de la jornada defensant la necessitat que el planejament del Centre Direccional es fonamenti en els interessos de la ciutadania del seu municipi i no en el de sectors privats. Escolà recorda que el PDU ara anul·lat es va realitzar sense comptar amb el municipi i que el Consorci del Centre Direccional ha modificat els seus estatuts i ara l'Incasol és majoritari i per tant té el poder de decisió. L'alcalde indica que un espai de coordinació es va transformar així en un espai de subordinació.
Tot i que tant l'Incasol com la Generalitat han presentat recurs contra la sentència del TSJC, Escolà creu que "admeten que han perdut aquesta batalla" judicial sabent que continuaran mantenint el poder de decisió. Per això, l'alcalde fa una crida a la implicació ciutadana unida a l'actuació de l'Ajuntament per fer front comú i evitar repetir la planificació ara anul·lada.






dilluns, 15 de maig del 2017

L'emotiu i demolidor missatge d'una catalana extremenya a favor del Referèndum





En un acte del Pacte Nacional pel referèndum a Cerdanyola


Avui a Cerdanyola del Vallès, una de les ciutats que millor representa el que és i significa l'àrea metropolitana de Barcelona, ha fet l'acte central de la ciutat a favor del Pacte Nacional pel referèndum. Hi han intervingut l'exconseller republicà Joan Manuel Tresserras, el diputat de CSQP, Josep Nuet, l'alcalde de la CUP de la ciutat, Carles Escolà i amb participació dels ciutadans de la ciutat i amb actuacions musicals. El moment més emotiu ha estat el testimoni d'una extremenya defensant el referèndum.

Durant l'acte, una veïna de Cerdanyola del Vallès ha volgut intervenir. El seu discurs, com es pot veure al vídeo penjat per Llibertat.cat, ha estat contundent, emotiu i demolidor contra la posició de l'Estat: "Yo tengo muy claro que tengo que votar", afirmava.

Llavors, la veïna ha explicat que "a mi marido le pegaron y no solo por sus ideales sinó por tener un carnet del Barça en la cartera. le preguntaron perquè un extremeño tenia que defender a Catalunya". Amb fermesa, és quan ha sentenciat: "mis hijos han nacido aquí, yo vivo aquí, tengo muy claro que tengo que votar.". En aquest sentit, ha desafiat el govern espanyol: "El voto no nos lo pueden quitar, Rajoy que diga lo que quiera" .

En un moment donat, ha arribat a dir el que molts castellanoparlants que viuen a Catalunya pensen i que més fa patir a l'unionisme espanyol: "yo tengo claro muy claro que tengo que defender Catalunya".