Les festes
tradicionals, un actiu de la ciutat que demana innovació
Celebrar i fer
festa és fer una ciutat més amable, és reivindicar els espais i activar el
capital social. Aquesta és una de les conclusions de la taula-rodona "Fem
festa. Construïm ciutat" que obria ahir a ca n'Ortadó les activitats del
5è Aplec de Cultura popular i tradicional, Cerdanyola Folc.
—
Membres de
diferents entitats locals, amb l'expert en associacionisme Oriol Cendra com a
conductor de l'acte, van participar en el debat que va girar entorn de
diferents eixos sobre les festes tradicionals, com ara la necessitat
d'introduir novetats, l'organització del
calendari d'activitats potenciant més la relació entre entitats i amb qui
celebrem les festes. També es va valorar per part dels presents la darrera
edició de la renovada Festa Major del Roser de Maig i la nova proposta de celebració de Sant Joan.
Pere Andrés,
vicepresident de la Casa d'Aragó, explica que la seva entitat està molt
integrada a la cultura local participant en esdeveniments de tota mena,
sobretot el grup de tambors.
Jordi Garsaball,
del Arriers de Sant Antoni Abat, confessa que si hagués de portar alguna
tradició nova a Cerdanyola preferirira que "no fos fruit d'un fet religiós
o històric".
Sergi Llobet, de
Batúcamela, explica que la seva entitat no és tradicional sinó popular i
destaca que li agradaria que a Cerdanyola s'introduïssin activitats en format
de jocs. A més, destaca com a molt positiva la introducció de la baixada dels
carretons com a novetat en el programa de la Festa Major del Roser de Maig.
Nico Valle, dels
Castellers de Cerdanyola, indica que a Cerdanyola li agradaria portar alguna
activitat similar a la fira modernista de Terrassa, una recreació històrica amb
una participació molt activa.
Calendari
d'activitats
Un dels temes que
va generar més debat va ser el del calendari d'activitats de la ciutat. La majoria
dels assistents va coincidir en assenyalar que Cerdanyola té un ampli calendari
d'activitats programades que moltes vegades se solapen entre elles i que cal
organitzar-lo. Nico Valle remarca que falta teixir més complicitats i trobar
punts de trobada més enllà d'una data.
Jordi Garsaball
assegura que cal seure i parlar, confeccionar un calendari general de festes,
un marc conjunt, ja que diu que és una mancança que tenim des de sempre.
Pere Andrés afirma
que és una qüestió d'enteniment entre les entitats i que ells, es poden
adaptar, tret de les dues dates que tenen fixes al seu calendari com a
entitats, Sant Jordi i el Pilar.
Sergi Llobet es
manifesta d'acord en fer un punt de trobada i posar agendes en comú, també
tenint en compte el calendari nacional.
Oriol Cendra indica
que si hi hagués coordinació es podrien millorar coses en els esdeveniments
culturals: músiques, il·lustracions, vestuari, etc.
Pla d'Acció
Cultural
Entre les
intervencions del públic assistent, Jordi Mena, de la XISC, recorda que en el
Consell de Cultura es va plantejar fer un Pla d'Acció Cultural participatiu i
una de les qüestions més importants és la del calendari, "que és un
element central". Mena recorda que a Cerdanyola s'organitzen algunes
activitats amb projecció cap a fora extraordinàries i per això, demana fer un
diagnòstic de les propostes culturals que tenim i redefinir calendaris.
L'escriptor Isidre
Grau reconeix que a Cerdanyola hi ha una hiperactivitat cultural, que pot tenir
un punt negatiu, perquè existeix, segons remarca, un cert desprestigi i una
manca d'apreci per part de les majories que sí surten al carrer en determinats
actes. Grau demana per quins mecanismes es pot prestigiar aquestes activitats.
Des del CEM
Cerdanyola també es mostraven d'acord amb que el calendari a la ciutat està
saturat d'activitats, però valoraven molt positivament com la recuperada festa
de Sant Joan aquest any havia aconseguit una gran repercussió, feta amb pocs
recursos, però molta il·lusió i treballant un projecte comú diferents entitats.
Amb qui fem la
festa
Un altre aspecte a
tenir en compte, apunta Cendra, és amb qui celebrem la festa. Segons indica,
celebrar és fer una ciutat més amable i activar el capital social perquè la
festa "és proximitat, la gent vindrà si l'interessa l'activitat",
però si no, continua, no passa res, no
per això s'ha de deixar perdre.
Sobre els darrers
canvis a la organització i programació de la Festa Major del Roser de Maig,
Sergi Llobet, indica que per a ell "aquest és el model que s'ha de
seguir" i afegeix que també s'ha de
diagnosticar què passa a la ciutat per poder incidir.
Per la seva banda,
Nico Valle, pensa que s'ha de fer una reflexió sobre les coses que no es fan
prou bé. Pensar quina és la configuració demogràfica de l'entitat i comparar-la
amb la mitjana de Cerdanyola. Pel que fa
a la nova proposta de festa per Sant Joan i la renovada Festa Major, Valle
opina que és el camí adequat, però que encara falta professionalitat per no
donar la sensació que els organitzadors "són quatre col·legues", es
tractaria de "fer-ho més formal".
Des de l'Agrupació
Musical de Cerdanyola, expliquen que tot i que la cultura popular és bàsica
perquè ve del poble i s'ha de difondre i mantenir, també ha d'innovar si vol
ser atractiva pel jovent i que pot estar lligada a la participació i al compromís,
amb un objectiu transversal.
L'artista Marutxi
Beaumont, posa l'accent en la superació del complex d'inferioritat que té
Cerdanyola respecte altres poblacions del voltant, quan al municipi hi han
grans escriptors, músics, artistes, etc i demana valorar-nos més.
Per la seva banda,
Puri Palomar parla de la proximitat en l'espai. Recorda que a Cerdanyola hi ha
tendència de celebrar activitats en dos o tres llocs i no als barris, per això demana canviar
alguns recorreguts i organitzar actes als barris de la ciutat perquè la
població pugui participar.
La regidora Elvi
Vila, destaca la importància de la coneixença mútua entre les entitats. També
reclama potenciar les relacions, coordinar calendaris i tenir en compte que
organitzar qualsevol esdeveniment és molt complicat. També insisteix en no
acceptar un no com a resposta immediatament per part de les administracions,
insistir i ser tossut.
El director
artístic del Cerdanyola Folc, Josep Maria Ribelles, assegura que l'èxit de la
cultura no es pot mesurar, s'ha de pensar més en l'excel·lència i no en si
vindrà molta gent.
El 5è Aplec de
Cultura Popular i Tradicional Cerdanyola Folc que se celebra entre el 14 i 18
de setembre i oferirà una selecció de música en directe, a la que s'haurà
d'afegir la trobada de bèsties de foc, un taller sobre rumba a càrrec del
Carles Belda a l'Escola Municipal de Música Aulos i el record dels 40 anys del
Congrés de Cultura Catalana.
.jpg)
