divendres, 19 de febrer del 2016

Homenatge a Muriel Casals amb la mirada posada en el futur del procés

 
L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural organitzaven ahir un acte en record de la diputada de Junts pel Sí, qui va morir la setmana passada, destacant la necessitat de "conjurar-se en el gran desig col·lectiu" de tirar endavant el procés independentista.
 
Amb una emotiva encesa d'espelmes a la plaça de Francesc Layret persones convocades per l'Assemblea Nacional Catalana de Cerdanyola i Òmnium Cultural van expressar el seu condol per la mort de Muriel Casals ocorreguda el cap de setmana passat. Durant la concentració es va recordar la figura de qui va ser presidenta d'Òmnium durant cinc anys i diputada de Junts pel Sí en l'actual legislatura, es va escoltar  el discurs que Casals va fer durant la celebració del Concert per la Llibertat celebrat al Camp Nou al 2013 i es va llegir la carta que l'actual president d'Òmnium, Jordi  Cuixart va dedicar a la seva figura.
 
La música de Maria del Mar Bonet va obrir una  vetllada en la que els convocants van deixar clar que, a més de concentrar-se per mostrar el seu afecte i respecte per Muriel Casals, volien "conjurar-se en un desig col·lectiu de renovar la seva voluntat i compromís per transformar aquest somni que som en una esplendorosa realitat".
 
El membre d'Òmnium Cultural, Jaume Sobrevals, remarca que el procés que portarà Catalunya a tenir un estat propi no és una feina que s'acabi d'aquí a uns mesos, "sinó que hauran de vetllar per no deixar de somiar mai i serà aleshores quan serem dignes de l'herència de Muriel".
 
Per la seva banda, el coordinador local de l'Assemblea Nacional Catalana, Joan Carles Viladot, ressalta la figura de Casals com una persona cabdal del procés, una dona que no ha defallit mai i sempre animava a tirar endavant amb un somriure, defensant els seus ideals. Viladot creu que serà difícil cobrir la seva pèrdua, però que "entre tots haurem d'arribar fins al final per ella".
 
L'acte de record i homenatge va finalitzar amb la cançó Núvol blanc de Lluís Llach i la interpretació del Cant de la Senyera.
 

dimarts, 16 de febrer del 2016

Muriel Casals









La trajectòria de Muriel Casals ve des de 1960 amb la seva vinculació amb el llavors grup polític PSUC. Des de llavors sempre ha estat activa en diferents moviments, encara que es va donar a conèixer, quan entra a Òmnium i la proclamen presidenta.
Muriel ho assumeix amb un sentit d'estat, la seva gran transversalitat l'acompanyava sempre en els seus discursos. Feia que el seu projecte de país, arribis a tots. Ella creia que la diferència de pensaments no era cap obstacle en un món democràtic. Per això Òmnium recull persones de molt diferents pensaments polítics, però amb una sola meta, lluitar per la cultura catalana i per Catalunya. Va ser en el 2012, quan sense deixar la part cultural pròpia de Òmnium, entra en l'activitat de l'anomena't "procés" i tots sabem i viscut, que juntament amb la Carme Forcadell, va unir a molta gent de la societat civil.

Com a persona aquells que la van conèixer, coincideixen en el fet. perquè no ens enganyem, que no era una personal feble, que alguns puguin creure per la seva forma de parlar conciliador, era molt contundent en les seves decisions, parlava amb tothom, els escoltava a tots i després prenia decisions i manava amb rotunditat.
Mai li negava a ningú una conversa, sempre acceptava les invitacions allí on se li requeria.
Era en la interpretació més àmplia de la paraula, una autèntica senyora. Tènia respecte per tothom
.
Per entrar en el camp femení, La Muriel per la seva forma de fer, ens ha donat un missatge a totes les dones, hi ha una altra forma d'exercir al món; el femení, sense necessitat d'utilitzar els tics masculins per tenir lideratge.

Aquesta mort sobtada, que no era el moment, encara tenia molt per oferir a les persones i al país, ha commogut a tots, amics i fins i tot, detractors.
Sempre estaràs amb nosaltres.

Muriel, nosaltres som el somni. Continuarem lluitant.

Maite Barceló

diumenge, 14 de febrer del 2016

La Muriel ens ha deixat aquesta matí.




Benvolgut soci, benvolguda sòcia,

La Muriel ens ha deixat aquesta matí. Estem consternats per la seva pèrdua. Expressem el nostre dol més sentit a tota la família, a qui continuarem donant tot el suport possible. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, dedica a la Muriel el següent article:


Estimada Muriel,
 
"Estimem-nos", ens deia sempre la Muriel, "estimem-nos que això és tan bonic". I aquest ha sigut sempre un lema net de la nostra entitat durant aquests anys. Mai tan poques paraules han tingut tanta força.

Això és el que, en bona mesura, hem fet des d’Òmnium i, si m'ho permeteu, des d’amplis espais de l’independentisme i el conjunt del sobiranisme. Hi ha alguna cosa en nosaltres d’aquest entorn familiar, de gent que s’estima i que vol el millor per als altres, sense gaires més floritures.

És una família que està en pau amb ella mateixa. Hem après a conviure i a compartir tendresa i sensibilitat, en la gran diversitat. És així com ens respectem els uns als altres. Amb molts matisos, sí, amb tots els matisos per estimar-nos.

La Muriel ha estat sempre una dona forta, valenta, de pensament lliure, vehement fins i tot quan calia, una dona que ens ha ensenyat a fer servir les paraules per explicar-nos més bé. Aquesta dona ens ha ensenyat a ser tan suaus amb les paraules, a exposar amb tanta delicadesa les idees, que per tots nosaltres ha estat una veritable mestra.

No ha estat mai una dona de pensament únic. Crítica i ferma defensora de les seves posicions, no defugia mai la discussió i intentava sempre trobar el punt de trobada. De la Muriel hem après a esforçar-nos, perquè “res no ens serà regalat”. La seva exigència és encara avui un motor. Només amb aquesta empenta ens ho podem exigir tot; ho podem guanyar tot.

“Òmnium és màgic", li hem sentit dir tantes vegades. “La gent se’ns acosta i ens interpel·la, ens comparteix els seus neguits i els hem d’escoltar”. Era la seva obsessió: escoltar.

I per això mai tenia pressa. La recordem conversant tranquil·lament amb la gent de la casa: compartint impressions, informant-se sobre temes ben diversos, sempre disposada a aprendre. Una presidenta amb els seus rituals: una gran lectora de diaris; la vèiem sovint tornar cap al despatx amb tota la premsa del dia sota el braç. Una persona infatigable, capaç d’anar en un sol dia de les Terres de l’Ebre a l’Empordà per estar a prop de la gent d’Òmnium al territori. I quan ho feia, intentava dedicar-hi tant de temps com podia. Sopars i conversa distesa i, si calia, “colònies” fins l’endemà.

Intel·ligent, astuta, múrria i amb molt sentit de l’humor. Combinava un cos fràgil amb una fortalesa d’esperit enorme. Penso en alguns dels seus discursos més importants: el 10J, els 50 anys d’Òmnium, la Declaració de Santa Coloma o el Concert per la Llibertat. I tot el que vindria després amb les campanyes que hem fet els últims anys. Per ella sovint era un “petit calvari” sortir a escena, però sempre se sabia sobreposar; sabia que parlava en nom de la gran família d’Òmnium, que ens tenia sempre al darrera i notava el nostre escalf. La seva serenitat en molts moments complicats ha estat una referència per a tots.

Per això hem volgut seguir el seu exemple. Per això hem après a persistir. A trobar la síntesi dels missatges, a vèncer la por amb l'esperança, a no confondre mai la sinceritat amb la imposició de les nostres idees. I hem après també a estimar una mica més la cultura i a cuidar els mots i a ser lliures i a voler per a tothom la mateixa llibertat, “a ser cada dia una mica millors”.

Anem a per totes Muriel, ho saps, però també saps que et trobarem molt a faltar.

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural


14 de febrer de 2016