Quin ha de ser l’encaix de l’Aran en la futura república catalana?

Amb la sala plena de gom a gom (més de cent assistents), el president de l’Institut d’Estudis Aranesi, Jusèp-Loís Sans, el de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, Miquel Strubell, de l’ANC, i Marçal Girbau, membre del CAOC, van conversar, en un debat moderat per Vicent Partal, sobre les relacions entre Occitània i Catalunya. I, sobretot, van debatre, juntament amb els assistents, sobre quina relació haurà de tenir l’Aran (únic territori occità administrativament pertanyent a Catalunya) amb Catalunya dins la nova república. La proposta del CAOC és clara, com ja avançava la presidenta de l’entitat, Núria Ontiveros, en aquesta entrevista: ‘Catalunya i Aran haurien de ser dos estats confederats en una única república, en igualtat de condicions.’

‘El millor futur per a l’Aran és continuar al costat de Catalunya’

Mireia Boya, diputada aranesa de la CUP, considera que ja era hora que alguna entitat, com el CAOC, posés aquest debat sobre la taula. I s’ha compromès a portar aquesta proposta al parlament. Durant l’acte, Boya ha explicat, a preguntes dels assistents, que ‘el millor futur per a l’Aran és continuar al costat de Catalunya, perquè cap altre país o estat no ens tractarà més bé’.

‘Els aranesos són els que ho han de validar’

Teresa Vallverdú, diputada de Junts pel Sí i portaveu de la comissió de Cultura del Parlament, considera que és una proposta vàlida, però que lògicament ha de ser acordada per consens i, sobretot, ‘ha de ser validada pels aranesos’.

‘Ja era hora que s’obrís aquest debat’

Josep Maria Forné, també de Junts pel Sí i cap de llista per Lleida en les darreres eleccions, opina que ja era hora que s’obrís aquest debat i que, més enllà de propostes en un sentit o en un altre, l’informe del CAOC força la societat a començar-ne a parlar.

‘Dues parts de dues nacions que s’uneixen per conviure en una república’

Finalment, el secretari nacional de Cultura d’ERC, David Agustí, considera que la proposta és perfectament assumible i que el fet més important és que l’Aran i Catalunya es tractin de tu a tu com dues parts de dues nacions diferents que són i que s’uneixen per conviure en una nova república.

http://www.vilaweb.cat/noticies/quin-ha-de-ser-lencaix-de-laran-en-la-futura-republica-catalana/

El futur en qüestió de seguretat a Catalunya

Sellarès i Armadans plantegen pasos diferents en un necessari model de seguretat global a una Catalunya independent

Una Catalunya independent hauria de tenir exèrcit? La policia ha de tenir un cos únic? El concepte de seguretat nacional a què afecta? Quin paper s'ha de jugar en la comunitat internacional? Aquestes qüestions es van plantejar ahir a la xerrada La seguretat a la República Catalana que es va celebrar al MAC amb la participació de Jordi Armadans i Miquel Sellarès.

—

Jordi Armadans, director de FundiPau (Fundació per la Pau), i Miquel Sellarès, president del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) i un dels pioners en la recuperació del cos de Mossos d'Esquadra com a director general de Seguretat Ciutadana als anys 80, presentaven ahir el seu posicionament sobre el model de seguretat que hauria de seguir Catalunya a l'hora d'esdevenir una república independent. Amb punts en comú -considerar Catalunya un actiu important en l'esfera internacional- i discrepàncies -especialment a l'hora de plantejar polítiques més tradicionals o més alternatives-, els dos experts van deixar palesa la necessitat d'abordar la construcció d'aquest model en la xerrada organitzada pel grup local de Reinicia Catalunya, celebrada al Museu d'Art de Cerdanyola.

Jordi Armadans insisteix que Catalunya mai no tindrà un exèrcit molt nombrós ni una despesa militar que destaqui a escala internacional, però remarca que és un país amb molts actius que fan que tingui pes en l'esfera planetària en qüestions com la cultura de la pau o la defensa dels drets humans. El director de FundiPau manifesta que optar per un model de defensa que no sigui el clàssic no suposa aïllacionisme.

Concepte global

Armadans subratlla que hi ha moltes amenaces que queden fora del que tradicionalment es consideren polítiques de seguretat i apunta així que la fam és el fet que causa més morts traumàtiques al món. Per a l'activista, els sistemes de salut o educatius i la protecció de drets humans han de formar part del model de seguretat i s'ha d'anar més enllà de la visió dels estats d'aquelles amenaces a la seva integritat territorial. De fet, Jordi Armadans creu que si molts estats europeus es constituïssin avui canviarien el seu model de seguretat perquè l'estat no ha de ser el centre de la seguretat sinó que ho han de ser les persones i la seguretat ha d'anar més enllà de la defensa militar tradicional.

El director de FundiPau insisteix que les mesures tradicionals de tipus militar no poden solucionar problemes actualment existents i creixents com la ciberseguretat, el control de les telecomunicacions, el narcotràfic o el crim organitzat. Aquesta concepció global de la seguretat la comparteix també Sellarès, qui manifesta que és un concepte que afecta temes com la salut o els subministraments energètics.

Jordi Armadans explica que iniciatives com el Tractat internacional de comerç d'armes o els treballs a l'ONU per la prohibició d'armes nuclears no l'han impulsat les grans potències mundials, sinó que són l'aposta d'un nombre important de petits estats que poden posar en marxa models de seguretat alternatius als existents.

Per la seva banda, Miquel Sellarès reclama no fer actuacions "estranyes", perquè indica que si es vol suport internacional a la independència de Catalunya cal "sumar i no preocupar als serveis d'intel·ligència". Per contra Armadans insisteix pot ser cert que "moure's a la foto pot no agradar", però insisteix que si no es fa així s'estaria tirant endavant un procés sobiranista escapçat.

Sellarès manifesta la necessitat de canviar la mentalitat de polítics i ciutadania en relació a la seguretat i la necessitat de tenir sentit d'estat en relació a la defensa dels cossos de seguretat i de la necessitat de desterrar la visió negativa que es manté sobre la policia. Sellarès creu que cal un cos policial únic, tot i que indica que no serà "de la nit al dia" ja que hi ha moltes policies locals i només la de Barcelona "és un monstre amb 3.000 efectius". En tot cas, el president del CEEC manifesta que no pot ser que cada policia local tingui una manera d'actuar diferent segons sigui el govern municipal de qui depengui. Sellarès també destaca que Catalunya ha de tenir els seus serveis d'informació propis perquè ara mateix la "Generalitat no sap res, ni a qui contracta".

Miquel Sellarès considera que no és hora de parlar d'un exèrcit, perquè "més que parlar d'avions o vaixells" cal crear un centre d'estudis de seguretat global i d'alta qualitat, raó per la qual considera que es necessària també la col·laboració amb els sistemes de seguretat del nostre entorn, també els espanyols, perquè " els enemics són els mateixos". Aquest centre de formació  també hauria de regular els estudis necessaris per treballar en la seguretat privada.

Procés sense violència

Sellarès i Armadans concideixen en assenyalar la necessitat que el procés sobiranista català segueixi sent absolutament pacífic. El president del CEEC apunta que "en el moment que hi hagi violència, perdrem" i recorda la situació d'Euskadi amb el terrorisme on, indica, els cossos de seguretat espanyols consideren que "han guanyat una guerra". Per la seva banda, Armadans, en resposta a preguntes del públic, creu que no hi haurà en cap cas una intervenció armada perquè la comunitat internacional la condemnaria de forma taxativa, però manifesta que si existís caldria posar en marxa actes de desobediència civil.

http://cerdanyola.info/politica/sellares-i-armadans-plantegen-pasos-diferents-en-un-necessari-model-de-seguretat-global-a-una-catalunya-independent/

L'ESTIU I ELS INCENDIS FORESTALS

Des de tostemps s'ha utilitzat el foc, tant en conreus com en boscos i en la crema de fusta per producció de carbó. També hem de constatar, que sempre ha format part de l'evolució dels ecosistemes. Tot i així, els canvis en l'ús del bosc, com el del clima, han fet augmentar el ric d'incendis.

Actualment la superfície forestal de Catalunya és del 61%, una de les més altes d'Europa. Aquestes dades, no suposa cap avantatge, ja que, està comprovat que quan un territori sobrepassa el 59%, l'incendi pot ser devastador. El foc té tres potes; El combustible, l'oxigen i la temperatura. Són necessàries les tres perquè es produeixi la flama, per tant, és molt important tindre els boscos nets (Combustible), bé amb tallafocs o cremes controlades. Si són finques privades, tindre-les al màxim d'humides que és poguí. En jardins o zones petites sempre a mà l'extintor.

Un dels àmbits on no es té massa en compte, precisament perquè forma part d'un espai humit, són les torberes. "Les torberes són espais humits formats durant milers d'anys a partir d'una acumulació de matèria orgànica". En determinades circumstàncies, la sequera es produeix en el subsòl. Aquest fet, primer és inimaginable i segons difícil de preveure. Però amb el canvi climàtic, si les torbes van perdent aigua, es pot produir una escletxa, la turba es podria oxidar i en escalfar-se entrar en combustió.

A Catalunya es poden trobar a les valls de zones de muntanyes, on s'ha anat acumulant sediments i agua provinent de la neu. Ara per ara el ric d'incendis és molt baix, però no podem abaixar la guàrdia en prendre mesures per aturar el canvi climàtic.

Tessa Barlo

Les festes tradicionals, un actiu de la ciutat que demana innovació

Les festes tradicionals, un actiu de la ciutat que demana innovació

Celebrar i fer festa és fer una ciutat més amable, és reivindicar els espais i activar el capital social. Aquesta és una de les conclusions de la taula-rodona "Fem festa. Construïm ciutat" que obria ahir a ca n'Ortadó les activitats del 5è Aplec de Cultura popular i tradicional, Cerdanyola Folc.

—

Membres de diferents entitats locals, amb l'expert en associacionisme Oriol Cendra com a conductor de l'acte, van participar en el debat que va girar entorn de diferents eixos sobre les festes tradicionals, com ara la necessitat d'introduir  novetats, l'organització del calendari d'activitats potenciant més la relació entre entitats i amb qui celebrem les festes. També es va valorar per part dels presents la darrera edició de la renovada Festa Major del Roser de Maig i la nova proposta  de celebració de Sant Joan.

Pere Andrés, vicepresident de la Casa d'Aragó, explica que la seva entitat està molt integrada a la cultura local participant en esdeveniments de tota mena, sobretot el grup de tambors.

Jordi Garsaball, del Arriers de Sant Antoni Abat, confessa que si hagués de portar alguna tradició nova a Cerdanyola preferirira que "no fos fruit d'un fet religiós o històric".

Sergi Llobet, de Batúcamela, explica que la seva entitat no és tradicional sinó popular i destaca que li agradaria que a Cerdanyola s'introduïssin activitats en format de jocs. A més, destaca com a molt positiva la introducció de la baixada dels carretons com a novetat en el programa de la Festa Major del Roser de Maig.

Nico Valle, dels Castellers de Cerdanyola, indica que a Cerdanyola li agradaria portar alguna activitat similar a la fira modernista de Terrassa, una recreació històrica amb una participació molt activa.

Calendari d'activitats

Un dels temes que va generar més debat va ser el del calendari d'activitats de la ciutat. La majoria dels assistents va coincidir en assenyalar que Cerdanyola té un ampli calendari d'activitats programades que moltes vegades se solapen entre elles i que cal organitzar-lo. Nico Valle remarca que falta teixir més complicitats i trobar punts de trobada més enllà d'una data.

Jordi Garsaball assegura que cal seure i parlar, confeccionar un calendari general de festes, un marc conjunt, ja que diu que és una mancança que tenim des de sempre.

Pere Andrés afirma que és una qüestió d'enteniment entre les entitats i que ells, es poden adaptar, tret de les dues dates que tenen fixes al seu calendari com a entitats, Sant Jordi i el Pilar.

Sergi Llobet es manifesta d'acord en fer un punt de trobada i posar agendes en comú, també tenint en compte el calendari nacional.

Oriol Cendra indica que si hi hagués coordinació es podrien millorar coses en els esdeveniments culturals: músiques, il·lustracions, vestuari, etc.

Pla d'Acció Cultural

Entre les intervencions del públic assistent, Jordi Mena, de la XISC, recorda que en el Consell de Cultura es va plantejar fer un Pla d'Acció Cultural participatiu i una de les qüestions més importants és la del calendari, "que és un element central". Mena recorda que a Cerdanyola s'organitzen algunes activitats amb projecció cap a fora extraordinàries i per això, demana fer un diagnòstic de les propostes culturals que tenim i redefinir calendaris.

L'escriptor Isidre Grau reconeix que a Cerdanyola hi ha una hiperactivitat cultural, que pot tenir un punt negatiu, perquè existeix, segons remarca, un cert desprestigi i una manca d'apreci per part de les majories que sí surten al carrer en determinats actes. Grau demana per quins mecanismes es pot prestigiar aquestes activitats.

Des del CEM Cerdanyola també es mostraven d'acord amb que el calendari a la ciutat està saturat d'activitats, però valoraven molt positivament com la recuperada festa de Sant Joan aquest any havia aconseguit una gran repercussió, feta amb pocs recursos, però molta il·lusió i treballant un projecte comú diferents entitats.

Amb qui fem la festa

Un altre aspecte a tenir en compte, apunta Cendra, és amb qui celebrem la festa. Segons indica, celebrar és fer una ciutat més amable i activar el capital social perquè la festa "és proximitat, la gent vindrà si l'interessa l'activitat", però si no, continua, no passa res,  no per això s'ha de deixar perdre.

Sobre els darrers canvis a la organització i programació de la Festa Major del Roser de Maig, Sergi Llobet, indica que per a ell "aquest és el model que s'ha de seguir" i afegeix que també s'ha de  diagnosticar què passa a la ciutat per poder incidir.

Per la seva banda, Nico Valle, pensa que s'ha de fer una reflexió sobre les coses que no es fan prou bé. Pensar quina és la configuració demogràfica de l'entitat i comparar-la amb la mitjana  de Cerdanyola. Pel que fa a la nova proposta de festa per Sant Joan i la renovada Festa Major, Valle opina que és el camí adequat, però que encara falta professionalitat per no donar la sensació que els organitzadors "són quatre col·legues", es tractaria de "fer-ho més formal".

Des de l'Agrupació Musical de Cerdanyola, expliquen que tot i que la cultura popular és bàsica perquè ve del poble i s'ha de difondre i mantenir, també ha d'innovar si vol ser atractiva pel jovent i que pot estar lligada a la participació i al compromís, amb un objectiu transversal.

L'artista Marutxi Beaumont, posa l'accent en la superació del complex d'inferioritat que té Cerdanyola respecte altres poblacions del voltant, quan al municipi hi han grans escriptors, músics, artistes, etc i demana valorar-nos més.

Per la seva banda, Puri Palomar parla de la proximitat en l'espai. Recorda que a Cerdanyola hi ha tendència de celebrar activitats en dos o tres llocs  i no als barris, per això demana canviar alguns recorreguts i organitzar actes als barris de la ciutat perquè la població pugui participar.

La regidora Elvi Vila, destaca la importància de la coneixença mútua entre les entitats. També reclama potenciar les relacions, coordinar calendaris i tenir en compte que organitzar qualsevol esdeveniment és molt complicat. També insisteix en no acceptar un no com a resposta immediatament per part de les administracions, insistir i ser tossut.

El director artístic del Cerdanyola Folc, Josep Maria Ribelles, assegura que l'èxit de la cultura no es pot mesurar, s'ha de pensar més en l'excel·lència i no en si vindrà molta gent.

El 5è Aplec de Cultura Popular i Tradicional Cerdanyola Folc que se celebra entre el 14 i 18 de setembre i oferirà una selecció de música en directe, a la que s'haurà d'afegir la trobada de bèsties de foc, un taller sobre rumba a càrrec del Carles Belda a l'Escola Municipal de Música Aulos i el record dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana.

 

http://cerdanyola.info/cultura/les-festes-tradicionals-un-actiu-de-la-ciutat-que-demana-innovacio/