Santiago Vidal defensa que la constitució
catalana s'ha de fer amb la participació ciutadana
Un nou col·lectiu local,
Ateneu Republicà, es presentava ahir en públic amb l'organització de la xerrada
"Una nova constitució per a una nova república" amb la participació
del magistrat Santiago Vidal, autor de l'esborrany d'una constitució catalana
La participació real i efectiva de la
ciutadania en l'elaboració de la constitució de la futura república catalana és
un dels elements bàsics que ha de contenir el Procés Constituent que s'iniciarà
després de les eleccions del 27S. Aquesta és una de les principals conclusions
de la xerrada-debat Una nova constitució per a una nova República, organitza
per Ateneu Republicà, un nou col·lectiu vinculat a ERC i altres persones
independents que neix amb l'objectiu de crear un espai per compartir
coneixement i crear debat.
El magistrat de l'Audiència de Barcelona,
Santiago Vidal, suspès pel Consejo General del Poder Judicial durant 3 anys per
la redacció de l'esborrany "d'una hipotètica constitució catalana",
va ser el primer convidat de l'acte d'Ateneu Republicà, juntament amb
representants de Moviment d'Esquerres (MES), Esquerra Republicana de Catalunya
(ERC), Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Compromís per Cerdanyola.
El jutge Vidal indica que la Plataforma
Reinicia Catalunya prepara un Procés Constituent participatiu i que volen que
segueixi el model d'Islància on la ciutadania es va involucrar fins al fons per
dir als seus representants com volien que fos el seu país. Per al jutge
"és molt important que els diputats sàpiguen què volen els seus ciutadans
ja que perquè es compleixin les lleis s'han de donar dos requisits: que siguin
poques i que les persones les sentin seves".
Eleccions crucials
Per a Vidal tothom és conscient que les
eleccions del 27S "són crucials" per al futur dels catalans i assegura
que "hi haurà un abans i un després" dels comicis. També remarca que
si les candidatures sobiranistes no aconsegueixen un resultat superior al
52-53%, "el procés està acabat" i s'hauria de "deixar passar
l'any de dol" i tornar-ho a intentar més endavant. No obstant això,
manifesta que en cap cas "contempla aquest escenari" i es mostra
convençut que això no passarà.
Santiago Vidal anuncia que després que
les forces sobiranistes obtinguin majoria s'obrirà un període que durarà 18
mesos fins a arribar al primer trimestre del 2017 en el que es proposaran dues
dates per al referèndum: el 23 d'abril de 2017 o l'11 de setembre del mateix
any.
Segons explica, l'endemà de les eleccions
la candidatura guanyadora farà una declaració de la voluntat del poble català
de començar el procés d'independència i es comunicarà a l'Estat Espanyol, a la
Unió Europea i a la Comunitat Internacional de manera oficial que es comença el
procés de desconnexió de l'Estat Espanyol i se'ls emplaçarà, d'acord amb la
convenció de Gènova de 1986 i, per tant, utilitzant un tractat internacional
que està signat per Espanya, perquè la comissió bilateral Espanya-Catalunya es
pugui reunir per començar a negociar.
Vidal assegura que els mesos d'octubre,
novembre i desembre hi haurà silenci absolut per part del govern espanyol
perquè s’hi celebraran les eleccions estatals. Segons el magistrat, el mes de
gener o febrer del 2016 el nou govern, que espera sigui una coalició
PSOE-Podemos, que hi hagi a l'Estat Espanyol acceptarà seure a negociar, sobre
com trobar un encaix de Catalunya dins l'Estat Espanyol posant sobre la taula
l'estatut del 2006.
Potser, indica, es tornarà a parlar del pacte fiscal, les
competències, la reforma de la Constitució, etc.
Santiago Vidal afirma que el nou govern català
preguntarà a la ciutadania si accepta o no aquesta proposta de Madrid.
Convenció constitucional
Per al jutge "no serà un any
perdut", sinó que s'aprofitarà per fer la convenció constitucional perquè
es vagi redactant la futura carta magna on s'escolti la veu de la ciutadania.
Per tant, es pot fer una secessió pactada o una Declaració Unilateral
d'independència (DUI). Si no s'arriba a cap acord amb l'Estat Espanyol, es
demanaria l'arbitratge de la Unió Europea i hi haurà un període de transitorietat.
Vidal indica que es proposen unes línies
mestres per a la futura constitució catalana. Entre elles la principal és que
sigui una república, que tingui cap d'estat i cap de govern, que hi hagi
prohibició de les majories absolutes, que la força que guanyi les eleccions ho
faci amb el 49% dels vots i que les lleis orgàniques es pactin i es dialoguin.
La constitució també haurà d'incloure la
implantació d'un referèndum revocatori per fer fora als representants polítics
que no compleixin el que han promès.
A
més, s'explicitarà que no hi hagi ingerència del poder executiu en el poder
judicial, fer llistes obertes, i implantant la limitació de mandats. A més
proposen que la nova Catalunya tinguin una única llengua: el català, però que
per raons demogràfiques el castellà tindrà un règim de protecció especial. I,
per últim, volen un sistema judicial àgil, ràpid, de qualitat, amb un increment
de plantilla de jutges i de tot l'aparell judicial optimitzant de recursos i tenir una aproximació a la
mitjana europea.
Intervencions
Durant la intervenció dels representants
de diferents forces polítiques, Jordi Mena, de MES, insisteix en la
incorporació del nivell participatiu de la societat en aquest procés
constituent des de tots els nivells la qual cosa li dóna caràcter de
corresponsabilitat. Mena llençava un seguit de preguntes sobre si el Poder
Judicial hauria de ser votat i insistia en què un dels valors clars hauria de
ser la paritat.
Per la seva banda, la representant de
CDC, Encarna Linares, remarca que volen una constitució més lliure i
independent, que tothom se la pugui fer seva, que sigui inclusiva i oberta, que
neixi amb vocació de perdurar però que sigui senzill d'esmenar, amb
participació ciutadana, que garanteixi la separació dels poders, amb un nou sistema
econòmic, flexible, arriscat i innovador i que permeti fer polítiques socials.
A més, ha de contemplar criteris
d'eficiència de l'administració i una justícia amb més mitjans per garantir els
drets i desenvolupar més qualitat democràtica amb criteris de transperència.
Linares destaca que no estan d'acord amb tot l'articulat per això pensa que
s'ha de debatre tot i s'ha de fer amb participació.
Seni Armengou, d'ERC, indica que només
imaginar com serà el futur és el principi per fer-lo realitat i és un exercici
de sobirania.
Armengou també posa com a principal
element per a l'elaboració de la constitució, un procés participatiu ciutadà
perquè els poders fàctics no determinin els continguts, que sigui feta pel
poble i la faci més eficaç.
Per al representant d'ERC, el contingut
ha de partir d'uns valors republicans. A més, manifesta que el català i el
castellà han de ser oficials tenint en compte la realitat actual, però el
català ha de ser llengua vehicular.
També volen que Catalunya sigui un
referent de pau i solidaritat al món i fer un estat del benestar fort i la
lluita contra l'atur.
D'altra banda, el representant de
Compromís per Cerdanyola, Joan Rocamora, assegura que ha trobat algunes
mancances i llacunes en el projecte de constitució com que en una carta magna
s'han de recollir els interessos de la població per no esdevenir "una
altra Andorra", sense un poder econòmic superior que ens arruini.
També s'ha de tenir en compte que a
Catalunya, a part del català i el castellà, "també hi ha altres llengues".
En aquest sentit s'ha de garantir la presència del català als mitjans de
comunicació.
Rocamora insisteix en la garantia del
dret al treball i que hi hagi una participació real de la ciutadania.
Després de l'exposició, es va obrir un
torn de preguntes entre el públic assistent que van respondre els ponents.
Entre elles es va explicar la proposta de reducció dels municipis a 400,
l'eliminació de les diputacions i els consells comarcals i la implantació de 7
vegueries que funcionin com a petits senats locals.
