dijous, 28 de maig del 2015

Carta a Ada Colau

Val la pena llegar-ho

CARTA A ADA COLAU

Quin gran error la de la gent que ha confiat en aquesta dona!!! Jo, Sra. Colau, sóc força pobra. Tinc dos fills i estic separada i el meu sou és quasi invisible, però al meu voltant no vull veure una ciutat pobra, una ciutat només d'ajudes i de no fomentar la riquesa, no vull una ciutat sense inversions, sense F-1, sense esdeveniments esportius, musicals. Sense cultura... Vostè sap alguna cosa del Liceu i de les representacions que allí... es fan? Sap de llibres, de cultura, de cinema, d'esport, de negocis, d'inversions? L'únic que sap realment és fer assentades, cridar, insultar i menysprear els milers de persones que no l'han votat??? Els diners de la gent treballadora, els nostres impostos, ara només serviran per pisos socials, menjadors, ajuda a barris desfavorits??? I jo soc una desfavorida més, però em busco la vida!!! I pago els meus impostos. Aquesta legislatura, sense haver començat, em fa ja fàstic.Només l'he sentit cridar, insultar i amenaçar al President de la Generalitat. Com s'ha atrevit??? Qui s'ha pensat que és? Com es trobarà amb altres alcaldes de grans ciutats? A crits? Amb insults? I una altre cosa, jo vull saber el Currículum d'aquesta Sra. i de tots els seus col·laboradors. Quins estudis, idiomes, coneixements econòmics..... La gent ha votat amb una gran ignorància, la veritat
Liliana

dimarts, 19 de maig del 2015

Una mala persona







«Senyor ministre Fernández Díaz o té vostè la memòria interessadament fràgil o és vostè un cínic»
Un diari digital de Madrid ha filtrat la notícia que el Departament d’Interior va portar a l’Audiència Nacional una delació inquietant i perillosa. Dos agents de la Policia Nacional haurien alertat els membres del comando jihadista de Sabadell que estaven sent investigant pels Mossos d’Esquadra. A instàncies de la fiscalia, el jutge va ordenar arxivar el cas. La filtració a un diari digital de Madrid ha activat el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, un dia després d’haver proclamat a Vitòria que “la guàrdia civil no se n’anirà mai del País Basc”.

Visiblement irritat, Fernández Díaz va deixar anar: “La lluita antiterrorista i la política antiterrorista han de ser d’estat i no es poden deixar en mans dels qui no tenen el més mínim sentit d’estat. L’informe dels Mossos conté afirmacions gratuïtes i perjudicials contra la Policia Nacional i valoracions un tant estranyes. S’han traspassat totes les línies que no es poden traspassar. Això demostra la inoperància i la falta de respecte d’uns dirigents que són capaços de jugar amb la lluita antiterrorista per intentar traure’n profit polític”.

“Sentit d’estat”, “afirmacions gratuïtes, perjudicials i valoracions un tant estranyes”, “inoperància i falta de respecte” i “profit polític” són expressions que convé retenir.

Ángel Acebes, ministre d’Interior: “Les forces i els cossos de seguretat de l’Estat i el ministre d’Interior no tenen cap dubte que el responsable d’aquest atemptat és la banda terrorista ETA”. 11 de març de 2004.

Mariano Rajoy, candidat pel PP a la presidència del govern espanyol: “ETA ha posat avui de dol la democràcia espanyola”. 11 de març de 2004.

Ángel Acebes, ministre d’Interior: “No hi ha restes completes de l’explosiu, però és dinamita, i per tant l’habitual de l’organització terrorista ETA. Els cossos de seguretat de l’Estat treballen amb la línia prioritària d’ETA, però cal investigar totes les línies i per això he ordenat que s’hi obri una altra investigació”. 12 de març de 2004.

Ángel Acebes, ministre d’Interior: “ETA continua sent la principal línia d’investigació. Així m’ho han manifestat les forces i cossos de seguretat de l’Estat; és a dir, els responsables de la investigació. No hi ha en aquest moment cap motiu perquè no sigui la principal línia d’investigació”. 12 de març de 2004.

Ana Palacio, ministra d’Exteriors: “Confirmar l’autoria d’ETA pel que fa al brutal atemptat perpetrat a Madrid i als esforços que fa alguna força política perquè se’n confongui l’autoria”. Nota reservada tramesa als ambaixadors. 12 de març de 2004.

Mariano Rajoy, candidat a la presidència del govern espanyol pel PP: “Tinc la convicció moral que ha estat ETA”. 13 de març de 2004.

Mariano Rajoy, candidat frustrat a la presidència del govern espanyol pel PP: “No descarto l’existència de connexions entre ETA i el terrorisme islàmic”. 2 de juny de 2004.

“Sentit d’Estat”, “afirmacions gratuïtes, perjudicials i valoracions un tant estranyes”, “inoperància i falta de respecte” i “profit polític”. Senyor ministre Fernández Díaz o té vostè la memoria interessadament fràgil o és vostè un cínic. Una mala persona.

Vicent Sanchis 18/05/2015

dissabte, 16 de maig del 2015

La corrupció i la seva influència en les eleccions

 
 
 
En els últims temps la paraula "corrupció" forma part del nostre llenguatge. Se'ns ha apropat, com algú conegut, a través dels mitjans de comunicació. per diversos llocs i per diferents protagonistes. Alguns d'aquests personatges viuen a prop, uns altres més lluny, però tots s'han endinsat en les nostres vides fent-nos participis que vivien molt bé a costa nostra. La corrupció era la seva amiga. Una amiga oculta com s'oculten a les amants, però que en lloc de pagar; cobraven i ho feien amb ampli ventall de mètodes. L'escala de colors s'ha quedat una mica curta amb els bàsics de l'arc de Sant Martí, amb tanta variació existent a l'hora de quedar-se amb diners aliens; negre, caixes B o C i una llarga llista.

        Ens hem escandalitzat, enfadat i fins i tot incrèduls hem dit: "no pot ser" però la veritat és que hi ha tant i tan variat que també ens hem acostumat. O tal vegada tampoc sigui això, sinó que els ciutadans tenim la percepció, que no se salva ningú de ficar diners en la caixa, tots ho fan. Per tant, a l'hora d'unes eleccions, es diem a nosaltres mateixos: "Més val dolent conegut que bé per conèixer" Perquè el que se'ns presenta nou tampoc són creïbles. El llibre "El món al país de les meravelles" es recomana a nens de poca edat. I amb les dificultats
que hi ha no estem per a conills, ni mons a través del mirall.

        Els problemes que estem vivint amb la corrupció, és que forma part d'una manera de fer política, una normalitat establerta de viure, que tots veiem normal. I que tots o gairebé tots en la mesura que podem, acceptem com part de la nostra nòmina en negre, factures on una quantitat és en negre, etc. Està en el nostre ADN aquesta manera de ser en una gran majoria, encara que es negui. Per això, a l'hora de votar no es castiga, i cadascú segueix votant aquell que considera; són dels nostres.
 
Tessa Barlo
 

divendres, 15 de maig del 2015

El ministre Wert i Sant Tornemi




 

El ministre Wert ha tornat a protagonitzar una polèmica amb les seves declaracions incendiàries.

 

Va passar en els passadissos del parlament quan els periodistes li van interceptar i va dir: " la situación que vive actualmente el castellano en Catalunya con la que vivía el catalán durante el franquismo." Comparar la immersió lingüística amb el franquisme, ha fet que tots els grups parlamentaris exceptuant el PP i C's, censuressin aquestes declaracions.

Més tard el Sr., Wert es retracta manifestant que els periodistes van interpretar malament les seves paraules i que ell "mai" diria alguna cosa semblant, per la qual cosa, el diari Ara, fa pública l'enregistrament de l'entrevista. Va dir el que va dir.

 

Fins aquí els fets, però aquests ens demostren una cosa, que en la conversa informal que manté amb els periodistes, en els passadissos, parlant cordialment sense por de ser gravat, el ministre Wert realment expressa allò que pensa i ho fa sabent el que diu, perquè aquestes paraules tenen nombre de vots a Espanya.

 

És una polèmica que de tant en tant que el ministre Wert ens té acostumats. Cal tenir en compte d'altra banda, que la competència d'educació la té Catalunya i el ministre una vegada i una altra menysprea les atribucions d'aquesta. Està decidit a dividir la societat catalana, per mitjà de la llengua i ho intenta una vegada i una altra. Podria preocupar-se de les 70.000 famílies valencianes que reclamen l'escola en català i se'ls nega, per a aquestes famílies hi ha un mutisme total. No obstant això, 6 famílies a Catalunya són motiu de fer frases fora de tot sentit comú.

 

El problema del govern espanyol, d'aquest i dels quals hi ha hagut anteriorment, és no entendre que una llengua en una riquesa, és cultura afegida al país. Llengües espanyoles són quatre, però es contradiuen ells mateixos, perquè per una banda enalteixen la cultura espanyola i per un altre, reneguen de la seva pròpia cultura. Haig d'entendre que la cultura que solament elogien o enalteixen és la que pertany a "meseta castellana"? Aquí ho deixo.


dijous, 14 de maig del 2015

Afer Galinsoga




L'afer Galinsoga foren una sèrie d'esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona entre el juny de 1959 i febrer de 1960, provocats pel director del diari La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, en proclamar en públic la frase «tots els catalans són una merda» perquè el mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar havia celebrat missa en català.

 

Galinsoga ja havia escrit en temps de la guerra un Delenda est Cataluña («Catalunya ha de ser destruïda, anihilada») i havia publicat en l'Heraldo de Aragón un al·legat contra el separatisme per falsejar el fet diferencial construint una cultura, tradició i llengua segons el patró fanfarró francès esqueixat de la tradició hispànica. El 1939 va ser nomenat director de La Vanguardia Española pel Consell de Ministres.

El 21 de juny de 1959, Galinsoga va assistir a una missa a l'església de Sant Ildefons de Barcelona. Durant el sermó predicat en català (la missa era en llatí) es va aixecar ostensiblement per dirigir-se a la sagristia. Davant d'un sacerdot que es trobava a la sagristia va protestar que el sermó es fes en català. El sacerdot li va explicar que els diumenges es feien sis misses en castellà i dues en català, tot i que la majoria de feligresos són de parla catalana. Galinsoga va respondre pues diga al señor cura que él y todos sus feligreses son una mierda, i li va allargar una targeta de visita. Sortint de l'església va deixar anar todos los catalanes son una mierda.
 
 
 
 
L'endemà, el rector de Sant Ildefons, Narcís Saguer, va escriure a Galinsoga tornant-li la targeta i advertint-lo que probablement algú l'havia suplantat atacant la seva honorabilitat amb unes formes incorrectes i frases grolleres. Galinsoga va respondre confirmant que havia estat ell mateix i que trobava indignant i sorneguer que es prediqués en català.
 
 
Un grup de joves catòlics, Cristians Catalans, liderats per Jordi Pujol i Soley, va organitzar al costat d'altres grups de similar ideologia una campanya contra La Vanguardia Española. Durant l'estiu es van donar a conèixer els fets repartint manifests clandestins sota el lema «Dignitat contra xuleria». Alguns dels actes realitzats durant aquesta campanya van consistir a trencar exemplars del diari al carrer. Cap a final d'any la campanya havia provocat baixes de subscriptors i un descens dels anuncis. El comte de Godó Carlos Godó Valls, va demanar la destitució de Galinsoga, però el Consell de Ministre no es va pronunciar.
 
 
 
 
 
 
Cap dels partits polítics, llavors a la clandestinitat, es va unir a la campanya, encara que sí que ho van fer a títol personal alguns dels seus militants. El gener del 1960 es van trencar els vidres de la seu de La Vanguardia al carrer Pelai. El 19 de gener, intentant posar fi a les protestes, Galinsoga va escriure un editorial en el que negava que hagués pronunciat aquella frase i es definia com "amic de Cambó". Els organitzadors de la campanya van contestar amb un text imprès que van llançar espectacularment des del quart pis del Liceu. La resposta popular no va ser l'esperada per Galinsoga i es van intensificar les protestes que van provocar que el diari perdés prop de 20.000 subscriptors i que reduís la seva tirada en 30.000 exemplars.
 
Pel diumenge 7 de febrer es va organitzar una manifestació de clàxons a la sortida del camp del Barça. Dies abans, el 5 de febrer, Galinsoga va ser destituït pel Consell de Ministres, sent substituït en la direcció de La Vanguardia per Manuel Aznar Zubigaray, avi del futur president del Govern pel Partido Popular José María Aznar.
 
Aquesta "victòria" popular va enfortir l'oposició catalana al franquisme i va obligar a una visita de Franco a Barcelona, en el marc de l'anomenada «Operación Cataluña» per mostrar una cara amable del règim als catalans. Tanmateix, la repressió existent va dur poc després a actes com els fets del Palau de la Música.
 

diumenge, 10 de maig del 2015

Dolors Feliu "La constitució en el nou país"




El passt djous dia 7-05 es va fer la taula rodona “La Constitució en el nou País” a càrrec de Dolors Feliu Directora General de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat.

 
Aquesta taula rodona va obrir el debat de la nova constitució de la República Catalana a la ciutadania de Cerdanyola i s’engloba dins del projecte “El país que volem” que ha d’anar definint les bases comunes del nou país.

 
Dolors amb un llenguatge clar va explicar totes les possibilitats que porta fer una nova constitució, feta pel poble i pel poble. I que això sigui possible depèn de nosaltres, la gent. Perquè com més siguem per la independència més força tindrem per què tot sigui més ràpid i més eficaç. El futur està a les mans del poble i ell, o sigui nosaltres decidirem quina Catalunya volem en el nostre futur i el dels nostres fills.

 
L'acte es va tancar amb el torn de preguntes, que va contesta àmpliament i sense presses.