Una vegada
més hem hagut d'assistir a una nova ona de cures pederastes.
L'Església de Granada, com ens té acostumats, era coneixedora dels abusos per
part d'alguns capellans i va mirar per a un altre banda. Va haver de ser la víctima,
un nen, qui va enviar la denúncia al vaticà perquè aquests menyspreables fets,
sortissin a la llum.
L'arquebisbat de Granada és conegut per un
llibre que va publicar fa uns mesos amb el títol "Cásate y sé sumisa"", llibre que va aixecar polseguera en
diferents entorns de la societat. Aquests senyors amb sotana, es creuen
impunes, l'hermetisme que sempre ha prevalgut a totes les seves culpes, han
emparat molts fets innobles. La jerarquia eclesiàstica és de constitució
piramidal, on el cap és el Papa. Aquest ha denunciat públicament els actes de
Granada, consumats per tres capellans i un professor de religió. Per això, han
aflorat i per això han estat publicats. A l'episcopat espanyol li costa molt
canviar de mentalitat i ens han ofert un teatre patètic, com l'és, uns
capellans tirats al terra, demanant perdó. No és suficient.
Si l'Església vol radicar aquestes repugnants conductes, només hi ha un camí;
la justícia. Però no la celestial que aquesta ens arribarà a tots segons
creences, em refereixo a la justícia penal, que siguin jutjats i castigats com
qualsevol delinqüent de tipus pederasta. Entenc que tots els canvis necessiten
el seu temps, però extirpar de l'església a aquests indesitjables hauria de ser
una prioritat. Ni una concessió més, ni un menor més, nen o nena que es vegin
en una situació de desprotecció total, davant d'uns malvats que s'aprofiten del
seu estatus de poder.
I no ens oblidem dels feligresos, ells haurien d'entrar a les esglésies
protestar i exigir un canvi des de dins. L'Església és de tots, i també han de
decidir què classe de sacerdots o guies espirituals volen. Qui calla atorga.
Tessa Barlo