CATALUNYA I EL PROCÉS
Després de dos anys històrics per la participació de la gent en l'onze de setembre i tenint en compte que la via catalana va sobrepassar fronteres per la seva dimensió en persones i allargada, els catalans veiem possible la viabilitat que els nostres avis vam somiar; veure una Catalunya independent.
És veritat que hi ha sentiments contraposats, però una majoria avalada pel parlament, ens demostra que la gent de Catalunya vol votar, vol decidir el seu futur. La veu del poble ha de ser escoltada, així es demostra la llibertat i la democràcia d'una nació o d'un estat.
S'ha parlat molt de la constitució i de les múltiples variants d'interpretacions i possibilitats que ens brinda en diferents articles els diaris i mitjans de comunicació. Però, per no entrà en un detall més ampli, ho resumiré en dos parts: La part jurídica i la part política.
-Per la part jurídica sembla que no hi ha problema en què Catalunya pugui fer una consulta i inclús un referèndum, i així també ho han avalat diferents juristes catalans i espanyols.
-Per la part política és on hi ha el problema, ja que, el govern espanyol es tanca en banda i nega qualsevol possibilitat de fer res perquè Catalunya es pronuncií. La voluntat política no la tenen, és totalment inexistent.
Avui sabem que la constitució no és el problema, perquè si ho fos, com podríem acceptar-la? Ni tan sols ho haguérem fet el 1978. Una constitució que ens nega poder ser, tant en identitat, llengua o cultura. Seria inacceptable.
Així i tot, hem de ser conscients de què no estem sols al món, per tant, hem de ser prudents i tindre present el nostre entorn. El procés pel qual viu Catalunya no és anar en contra de ningú, és voler gestionar els nostres recursos tant en l'àmbit polític, econòmic i social. Per aconseguir-ho hi ha molta gent treballant des de far molts mesos, però després de la consulta ve la segona part; els pactes amb Espanya i Europa.
No podem fer veure que ens és igual, seria un error molt gran, ens afecta directament al dia a dia i hem de ser conscients, sense por, però sabem que aquest dia arribarà. Sistema de comunicacions: telèfon, Internet, etc. Infraestructures com Renfe, aeroport, etc. Deute públic en comú i tantes mataries i parts de les quals es compon un país. Hem de parlar i arribar a acords, serà una feina llarga i feixuga, però si la tenim present, no ens agafarà desprevinguts i estarem forts per a resistir.
Deia Indira Gandhi: "La força no prové de la capacitat física sinó de la voluntat indomable", que els reptes que venen, els insults, mentides, menyspreu per part de l'estat espanyol, serveixi per fer-nos més forts. Tenim una meta que ens ha d'il·lusionar i que és la nostra llibertat com a poble.
Després de dos anys històrics per la participació de la gent en l'onze de setembre i tenint en compte que la via catalana va sobrepassar fronteres per la seva dimensió en persones i allargada, els catalans veiem possible la viabilitat que els nostres avis vam somiar; veure una Catalunya independent.
És veritat que hi ha sentiments contraposats, però una majoria avalada pel parlament, ens demostra que la gent de Catalunya vol votar, vol decidir el seu futur. La veu del poble ha de ser escoltada, així es demostra la llibertat i la democràcia d'una nació o d'un estat.
S'ha parlat molt de la constitució i de les múltiples variants d'interpretacions i possibilitats que ens brinda en diferents articles els diaris i mitjans de comunicació. Però, per no entrà en un detall més ampli, ho resumiré en dos parts: La part jurídica i la part política.
-Per la part jurídica sembla que no hi ha problema en què Catalunya pugui fer una consulta i inclús un referèndum, i així també ho han avalat diferents juristes catalans i espanyols.
-Per la part política és on hi ha el problema, ja que, el govern espanyol es tanca en banda i nega qualsevol possibilitat de fer res perquè Catalunya es pronuncií. La voluntat política no la tenen, és totalment inexistent.
Avui sabem que la constitució no és el problema, perquè si ho fos, com podríem acceptar-la? Ni tan sols ho haguérem fet el 1978. Una constitució que ens nega poder ser, tant en identitat, llengua o cultura. Seria inacceptable.
Així i tot, hem de ser conscients de què no estem sols al món, per tant, hem de ser prudents i tindre present el nostre entorn. El procés pel qual viu Catalunya no és anar en contra de ningú, és voler gestionar els nostres recursos tant en l'àmbit polític, econòmic i social. Per aconseguir-ho hi ha molta gent treballant des de far molts mesos, però després de la consulta ve la segona part; els pactes amb Espanya i Europa.
No podem fer veure que ens és igual, seria un error molt gran, ens afecta directament al dia a dia i hem de ser conscients, sense por, però sabem que aquest dia arribarà. Sistema de comunicacions: telèfon, Internet, etc. Infraestructures com Renfe, aeroport, etc. Deute públic en comú i tantes mataries i parts de les quals es compon un país. Hem de parlar i arribar a acords, serà una feina llarga i feixuga, però si la tenim present, no ens agafarà desprevinguts i estarem forts per a resistir.
Deia Indira Gandhi: "La força no prové de la capacitat física sinó de la voluntat indomable", que els reptes que venen, els insults, mentides, menyspreu per part de l'estat espanyol, serveixi per fer-nos més forts. Tenim una meta que ens ha d'il·lusionar i que és la nostra llibertat com a poble.
Tessa Barlo
