El referèndum serà el 9 de novembre i es preguntarà sobre la independència

 

Mas, Junqueras, Herrera i la CUP acorden una doble pregunta: la primera: 'Vol que Catalunya esdevingui un estat?'; la segona: 'Vol que aquest estat sigui un estat independent?'


La consulta ja té data i pregunta acordada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Serà el 9 de novembre de 2014 i es demanarà als ciutadans sobre la independència de Catalunya. Hi haurà una doble pregunta: la primera demanarà: 'Vol que Catalunya esdevingui un estat? Amb dues respostes: sí o no. I aquells que votin que sí en aquesta primera pregunta podran respondre a aquesta altra: 'En cas afirmatiu, voleu que aquest estat sigui independent?'. Ho han acordat els dirigents de totes les formacions en una reunió avui al matí al Palau de la Generalitat. Artur Mas, acompanyat dels dirigents de totes les forces polítiques que han rubricat l'acord, ho ha anunciat amb solemnitat al Palau de la Generalitat.
'Tothom qui vulgui un canvi d'estatus polític el podrà votar i tothom qui vulgui que sigui un estat independent ho podrà votar', ha dit Artur Mas, que ha qualificat la pregunta de molt inclusiva i molt majoritària.
Mas ha agraït la 'comprensió, generositat, col·laboració i sentit de país' de totes les formacions que han signat l'acord. 'Sabem que això que tenim a les mans té una transcendència històrica molt gran i de futur molt important. Havíem d'estar a l'altura de les circumstàncies.'

VÍDEO de l'anunci històric que ha fet Artur Mas?

http://www.vilaweb.cat/noticia/4161534/20131212/reunio-decisiva-mas-junqueras-herrera-cup.html

Quina ha de ser la pregunta?

            Debats hi ha molts i variats; de tots els colors i mides, ara és l'hora de la veritat. Els nostres polítics s'han de mullar, i per tant, han de dir la seva posició davant la pregunta. És l'hora de demostrar si estan a l'altura de les circumstàncies i a l'alçada política que els ciutadans esperen d'ells.

           La pregunta ha de ser clara i que doni peu a una resposta igualment clara, no a interpretacions partidistes, aquesta vegada no si val. De la història, hauríem d'aprendre i no marcar-nos gols dintre de la pròpia portaria. No hem arribat fins aquí, perquè tot quedi igual o pitjor, perquè ens hem endinsat amb un mar d'ambigüitats a l'hora de preguntar.

          Després està "el consens". Un amplia majoria i peçol i faves. A veure, cada un dels partits ja coneixen les posicions que tenen i si no la saps que es dediquen a l'altra cosa que no sigui política. No es pot aconseguir el 100% ni tan sol el 80%. La gent del carrer ho sap i els parlamentaris que es coneixen més no ho saben? Prou de fer els passerells.

 

         Si volem se sobirans? Si volem un estat propi? No a la primera no a la segona, és interpretable. No és clara. Sobirans ja ho som, i així ho va declarar el mateix parlament català, per tant, descartada. Segona un estat propi dintre o fora d'on? el psc diria que és federalisme dintre d'Espanya, per tant, no si val.

 

Cap poble hauria d'estar obligat a viure lligat a un estat que no l'estima, que no el compren, que el maltracta, l'ofega econòmicament, l'insulta i el menysprea. El poble vol ser independent, vol segui el seu camí lliure del maltractador, vol comença un nou camí en solitari fora d'Espanya. Què és el que els polítics no entenen?

      No tenen cap dret a defraudar-nos per motius partidistes. La via catalana va ser molt clar amb el seu missatge "independència" i qui no ho vol acceptar o veure que es "posi fulles". Potser hem de tornar a sortir, però si ho hem de fer, doncs ho farem. El poble, almenys la majoria si sabem i ho tenim molt clar el que volem.

'El cançoner de tothom', les cançons que hem cantat

‘El cançoner de tothom. Les 150 cançons catalanes de la nostra vida’ és tot un compendi de cultura popular rastrejat pel periodista musical Albert Puig, que busca les històries que hi ha al darrere de les històries que expliquen les cançons. Un ingent treball de recerca històrica que també l’ha dut a entrevistar a tots els autors vius que apareixen en un llistat de temes musicals agrupats en set blocs temàtics.

Albert Puig, periodista musical format als micròfons de Cerdanyola Ràdio i amb una àmplia trajectòria professional que inclou la direcció artística de festivals com Altaveu i Petits Camaleons, programació de concerts i conducció de programes radiofònics de referència com Delicatessen, va rebre l’encàrrec de fer un cançoner a l’ús, un simple recull amb algunes d’aquelles cançons que qualsevol ha cantat en algun moment de la seva vida. Al poc de començar el llistat va començar a créixer i llegint les lletres d’algunes d’aquelles cançons que formen part de la nostra memòria col·lectiva es va fer una pregunta: realment, sabem el que cantem? I la resposta ve ser no.

Cançons de Nadal carregades d’una agressivitat poc cristiana, un Joan petit gore que ens parla de l’esquarterament d’un pagès francès, unes muntanyes del Canigó molt poc acollidores, un bon dia de Els Pets que en realitat maleeix l’aparició de l’astre rei o una noia de porcellana d’en Pau Riba que no té res de fràgil i delicada. El llibre també permet descobrir l'escassa renovació del cançoner infantil, les variacions lèxiques i toponímiques de cançons tradicionals que es repeteixen amb petits canvis depenent del lloc on es canten, la majoria de lletres importades per farcir l’ideari kumba o els encàrrecs, amb concursos més o menys arreglats, per composar himnes patris.

El que més valora Puig del procés d’escriptura del llibre ha estat poder parlar amb tots els autors vius que apareixen al llistat, autors de la Nova Cançó, referents del pop rock en català o noves fornades disposades a oferir-nos himnes generacionals. Unes entrevistes que esdevenien una mena d’acte confessional en la que molts autors acaben reconeixent que el que pretenien transmetre amb les seves lletres acaba sent interpretat de manera totalment diferent pel públic que els aplaudeix.

El llibre, presentat al MAC Can Domènech com acte de cloenda del Correllengua 2013, està editat per Llibres d’Ombrosa, inclou també la lletra i partitura de totes les cançons, que van acompanyades per il·lustracions d’en Roger Padilla, guitarra de Manel, un complement que acaba fonent-se amb el text que dóna compte d’un patrimoni que corre perill de quedar en paper d’hemeroteca en una societat que està deixant de cantar de forma espontània. 

 

 

http://www.cerdanyola.info/menu_principal/inici/noticies/2013/12/04/canconer_tothom.html