L'independentisme esclata al Camp Nou

Uns 90.000 espectadors omplen el Camp Nou en el Concert per la Independència, i acompanyen amb crits d'independència un recital històric

 

 

El Camp Nou s'ha omplert de 90.000 espectadors per assistir al Concert per la Llibertat, en què desenes d'artistes han interpretat una quarantena de cançons, dividides en dos grans blocs. En l'arrencada del concert, Dyango s'ha endut la primera gran ovació, quan ha sortit a cantar amb Pep Sala 'Boig per tu'. Paco Ibáñez també ha fet esclatar l'estadi quan ha cridat 'Visca Catalunya eternament!', després de cantar 'Como tú'. I Peret ha fet embogir els espectadors amb la seva (adaptada per a l'ocasió) cançó 'Catalunya té molt poder'. Cesk Freixas i Pau Alabajos ham emocionat amb la interpretació d'Al vent' de Raimon; Titot ha cridat ben fort que 'Jo vull per demà la meva terra lliure'; Maria del Mar Bonet ha commogut amb 'Què volen aquesta gent' i ha acabat arribant el gran mosaic per la independència i el cant dels Segadors.


A continuació arribava un dels moments més esperats, quan Lluís Llach ha aparegut a l'escenari per cantar, a pèl, 'Venim del nord, venim del sud'. Aquesta segona part ha protagonitzada per versions del músic de Verges, com l'aplaudit 'Que tinguem sort' en anglès interpretat per Gwen Perry i Gisele Jackson. Miquel Gil ha portat al seu terreny 'El jorn dels miserables', que ha dedicat a la memòria de Guillem Agulló. Des de l'Alguer, Franca Masu ha recuperat 'Maremar', i des de Grècia ha arribat la veu de Nena Venetsanou interpretant 'Vaixell de Grècia'. Tot i que no es preveia que Llach tornés a sortir a l'escenari fins al final del concert, ha reaparegut per sorpresa per interpretar 'Un núvol blanc', dedicat a tots els qui han precedit en aquesta lluita. També ha repetit Maria del Mar Bonet, que en aquesta segona part ha tornat a sortir a l'escenari per oferir un tendre 'Alè'. El Concert per la Llibertat ha clòs, finalment, a les dues de la matinada amb tots els músics dalt l'escenari acompanyant Lluís Llach i el seu 'Tossudament alçats', que es presentava com l'himne del concert. El públic, que ha cantat i ha il·luminat tot el camp amb els mòbils durant la cançó, ha tancat el concert amb crits d'independència.

 

 

 

 

El Concert per la Llibertat d'aquest dissabte acabarà amb la interpretació de Lluís Llach de 'Tossudament alçats', una cançó que els organitzadors han erigit com a símbol i himne del concert. Per això la intenció és que Llach no la canti pas tot sol, sinó que ho faci tot el Camp Nou amb ell. Per anar al camp preparats, us oferim la lletra de la cançó, i el vídeo de l'última vegada que Llach la va interpretar, al concert que va fer a Verges el març del 2007; un vídeo promocional en què també s'anima tot el públic a encendre el mòbil per il·luminar tot el camp.  

'Tossudament alçats'
Som aquí, tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys oberts,
si cal amb els punys tancats,
per mor que el somni que tenim junts es faci possible.

De bell nou i deslliurats d'enyors
gent d'allà i d'aquí ens donem el dret d'escriure el futur
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny i ens acosti fins l'art de viure.

Coneixent les pedres al camí,
no és només un somni, també és mesura de la llibertat.
L'anhel que neix en cadascú,
l'afany de somniar un nou futur,
que es fa de tots si ens donem la mà per a un món possible.

Una llum, una llum, una llum ens crema els ulls,
el desig d'un nou món des de les nostres arrels,
una llum, una llum, una llum que ens omple els ulls,
fermament som aquí per conviure l'univers.

Queda sempre un fil...



http://www.vilaweb.cat/noticia/4130445/20130629/lindependentisme-esclata-camp.html

Els quatre compromisos del Pacte Nacional pel Dret de Decidir

L'ex-president del parlament Joan Rigol redactarà un text de consens · Mas traslladarà a Rajoy el contingut de la reunió











De la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, n'han sortit quatre compromisos acordats per la quarantena d'entitats i partits que hi han participat. 'S'ha posat de manifest la pluralitat d'opcions, i la idea comuna que les discrepàncies es puguin dirimir votant', ha destacat el conseller de Presidència del govern català, Francesc Homs, que ha enumerat els compromis subscrits:

1. La constitució d'un grup promotor amb el compromís d'eixamplar-se i de facilitar els mecanismes tècnics per incorporar-hi més entitats

2. L'encàrrec a l'ex-president del parlament Joan Rigol per consensuar un text, tenint en compte els textos de consens ja existents a nivell polític i social.

3. La notificació formal de la reunió per part del president Artur Mas al president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

4. El compromís de totes les entitats de fer pedagogia del dret de decidir.

El text que elaborarà Rigol s'inspirarà en textos polítics de consens, com la declaració de sobirania i la declaració sobre el dret de decidir, i especialment en el manifest aprovat a Lleida la setmana passada i subscrit per una trentena d'entitats i partits polítics. És aquest manifest:

'Reclamem l’exercici del lliure dret a decidir del poble català per mitjà d’una consulta. Donem el nostre suport al Parlament de Catalunya que ha endegat el procés per exercir el Dret de Decidir del poble català.

El Dret a Decidir és un dret fonamental de qualsevol nació i, per tant, també de Catalunya. Aquest dret inclou la potestat de triar democràticament la nostra forma d’organització política. Una opció clarament vinculada a les millores de la condició de vida individual i col·lectiva de les catalanes i dels catalans.

El Dret a Decidir representa una pràctica cívica i democràtica i com a tal en reclamem el lliure exercici, des d’una actitud dialogant però ferma, pacífica i amb respecte a les diferents opcions.

Donem el nostre suport a les Declaracions del Parlament de Catalunya en defensa i promoció del Dret de Decidir del poble català.

Conseqüentment, els sotasignants ens comprometem a:

1. Contribuir a generar un clima d’opinió a favor del Dret de Decidir, en l’entorn de l’associacionisme cívic, cultural i polític lleidatà.
  
2. Fer pedagogia al conjunt de la ciutadania de les Terres de Lleida tot fomentant actituds obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en defensa del Dret a Decidir.
 
3. Fer arribar aquest manifest al conjunt de formacions polítiques, a les institucions i a la resta de plataformes i organitzacions socials.'

Qui en forma part?

La reunió del Pacte Nacional pel Dret de Decisir s'ha fet a porta tancada a l'Auditori del parlament, i ha estat marcada en part per l'absència destacada del PSC, que ha desestimat de participar-hi, tot i que hi hagi hagut crítiques internes envers aquesta decisió. El PSC se'n desentén perquè diu que no vol ser en un òrgan que treballa per la independència. El govern, en canvi, ha defensat el caràcter democràtic de la reunió, que pretén bastir un consens social entorn del dret de decidir. 

Les condicions que el PSC havia posat per a participar-hi eren dues: eliminar el consell assessor per a la transició nacional i garantir que el procés cap al dret de decidir fos neutral, sense afavorir el sí. Considera que no s'ha complert ni l'una condició ni l'altra i, per tant, no hi participarà. 

'És deplorable presentar aquest Pacte Nacional pel Dret de Decidir com una cosa que no és, provar de manipular la reunió dient que és un aquelarre independentista', responia ahir el conseller de Presidència, Francesc Homs. Segons ell, la reunió és 'el compromís d'uns partits, del govern i d'unes entitats amb la democràcia'. Per això, va voler valorar la força d'una suma d'entitats, partits i govern --és a dir, de sensibilitats diferents-- entorn del 'principi bàsic de la democràcia'. 

També va declinat la invitació Foment del Treball, que adduí que no es tractava pas d'una reunió informativa sinó de la constitució d'un òrgan amb un caràcter polític marcat, i que la patronal no tenia delegades les funcions per a participar-hi.  

Hi han estat CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. I una llista de més de trenta entitats proposades pels partits: l'Associació de Municipis per la Independència, l'Assemblea Nacional Catalana, l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, el sindicat agrari ASAJA, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, CCOO, la CECOT, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el CoNCA, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el Consell de Governs Locals, el Consell Escolar de Catalunya, el Consell General de Cambres de Catalunya, el Consell Interuniversitari de Catalunya, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, l'Ens de Comunicació Associativa, la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya, la Federació de Cases Regionals, la Federació de Petites i Mitjanes Empreses, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Institut Ramon Muntaner, l'Intercol·legial, els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Òmnium Cultural, PIMEC, la Plataforma per la Llengua, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, i els sindicats UGT, Unió de Pagesos i USOC.

 

 

http://www.vilaweb.cat/noticia/4129335/20130626/quatre-compromisos-pacte-nacional-dret-decidir.html

La llei Wert i l'Espanya cavernícola

       Totes les iniciatives del govern de Rajoy van en la direcció de pensaments passats, unes vivències que ens explicaven els nostres pares o avis i que mai pensaven que hauríem de viure, això es, el concepte d'una Espanya gran i lliure. I reitero UNA. Aquesta Espanya no s'admet la plurinacionalitat, jo de nena, si que estudiava i estava Franco, que hi havia 4 llengües: Basca, gallega, català i castellà. Però aquest govern va més enllà del franquisme, es dirigeix al segle XIX, on imperaven l'absolutisme i la conseqüent insubmissió social.
Es tanquen en banda en no reconèixer les diferents llengües de l'Estat espanyol, per la seva forma de parlar i expressions recorden a l'Espanya de l'antiga Castella, societat tancada on les hi hagi, però que en gens reflecteix als espanyols que és molt més àmplia.


        A Catalunya, una gran majoria almenys, tenim la sensació de que hem estat 30 anys enganyats, ens han utilitzat per fer créixer Espanya i ara ens ofeguen perquè desapareguem del mapa.
L'última llei del ministre Wert, per cert que el document íntegrament és clavat a un que pertany a FAES i amb això queda tot dit, és un atac polític, no solament de Wert, sinó per tots, tant del PP com de l'oposició. "Quien calla atorga" diu el refrany espanyol, doncs tots callen.
El govern català sap, com ho sap el govern espanyol, que les competències de l'estatut són llei i que no pot una altra llei desacreditar-la.

        Diuen que és pel fracàs escolar; mentida!, és una reforma política res té a veure amb l'educació. En el cas de Catalunya ja va dir en el seu moment, que cal espanyolitzar-nos. És això educació o política? i de pas ens escombren del mapa cap a la construcció de la UNA- Espanya.
Per cert, la llei de Wert ha estat rebutjada per totes les forces polítiques de Catalunya, excepte PP i Ciudadans. Però al PP els és igual, perquè no reconeixen al govern català com a tal, no fan més que desautoritzar-ho una vegada i una altra, menyspreant la seva autoritat, la poca que ens queda, perquè som gestors del govern de Madrid, però fins a això els molesta, volen la nostra aniquilació.

       Per això hem de pensar i reflexionar que volem per al futur dels nostres fills, l'Espanya absolutista del segle XIX o lluitar i arriscar-nos per aconseguir una Catalunya lliure i amb futur.

Duran i Lleida

           Duran i Lleida té l'habilitat de generar polèmica, amb les seves constants contradiccions en les seves declaracions, ens delecta si ho prenem amb humor o ens enfelloneix si ens ho prenem de debò.
En el moment que vivim a Catalunya el blanc ha de ser blanc, ni color os, ni ivori i menys tonalitats de grises.

          Fa uns dies va sortir als mitjans de comunicació unes declaracions que a ningú poden deixar indiferent encara que sigui per diferents motius. A la pregunta sobre el referèndum o consulta el Sr. Duran diu "El procés ha començat això és innegable...No té valor jurídic... quan demani formalment al govern espanyol serà vàlid". Aquestes declaracions no afavoreixen en gens a la coalició CIU-ERC per poder governar. Ara és quan ve al cas allò en psicologia es diu "que si el que vas a dir no és millor que el silenci, no ho diguis".

           Però ja que he parlat de contraccions exposo dues frases per ell "És inevitable el xoc de trens" "Catalunya necessita un estat propi". Realment que pensa en Sr. Duran i Lleida? Es proposa tornar bojos als seus de Unió,  a convergència i a tots? Sí però no o ja veurem.
Sr. Duran, per favor, siguem seriosos, aclareixi's per començar que ja és grandet i te un gran corregut en al món polític, per tant, deixi de jugar a la incertesa que ja està passat de moda, Catalunya està en un altre nivell i aquest joc està desfasat en el temps.

Sabias que...Per l'Espanya ignorant

Per l'Espanya ignorant

Sabies que les Corts Catalanes es van reunir per primera vegada a l'any 1.192? Les espanyoles? Doncs a l'any 1834 van tenir 1a reunió.

Sabies que la Senyera es va crear l'any 1050 i que la bandera espanyola a l'any 1785?

Sabies que la primera Constitució Catalana és de 1283? La espanyola ( La Pepa )? És de 1812.

Informació sobre el Concert per la Llibertat per als socis i sòcies d'Òmnium a Cerdanyola del Vallès

03-06-2013

Ampliar...

Els socis i sòcies d'Òmnium a Cerdanyola poden també comprar la seva entrada + plaça d'autocar a través de Cerdanyola per la Independència. Aquí teniu tota la informació:

• Adreça: botiga “Nens i nenes” c. Sant Martí 93
• Horari: les hores dels establiments comercials fins divendres 7 de juny
• Telèfon: 93 580 91 52

Atenció: el nombre d'entrades reservades és limitat. Aquestes entrades es troben situades al Gol del Camp Nou.