divendres, 13 de desembre del 2013

El referèndum serà el 9 de novembre i es preguntarà sobre la independència


 

Mas, Junqueras, Herrera i la CUP acorden una doble pregunta: la primera: 'Vol que Catalunya esdevingui un estat?'; la segona: 'Vol que aquest estat sigui un estat independent?'


La consulta ja té data i pregunta acordada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Serà el 9 de novembre de 2014 i es demanarà als ciutadans sobre la independència de Catalunya. Hi haurà una doble pregunta: la primera demanarà: 'Vol que Catalunya esdevingui un estat? Amb dues respostes: sí o no. I aquells que votin que sí en aquesta primera pregunta podran respondre a aquesta altra: 'En cas afirmatiu, voleu que aquest estat sigui independent?'. Ho han acordat els dirigents de totes les formacions en una reunió avui al matí al Palau de la Generalitat. Artur Mas, acompanyat dels dirigents de totes les forces polítiques que han rubricat l'acord, ho ha anunciat amb solemnitat al Palau de la Generalitat.
'Tothom qui vulgui un canvi d'estatus polític el podrà votar i tothom qui vulgui que sigui un estat independent ho podrà votar', ha dit Artur Mas, que ha qualificat la pregunta de molt inclusiva i molt majoritària.
Mas ha agraït la 'comprensió, generositat, col·laboració i sentit de país' de totes les formacions que han signat l'acord. 'Sabem que això que tenim a les mans té una transcendència històrica molt gran i de futur molt important. Havíem d'estar a l'altura de les circumstàncies.'

VÍDEO de l'anunci històric que ha fet Artur Mas?


http://www.vilaweb.cat/noticia/4161534/20131212/reunio-decisiva-mas-junqueras-herrera-cup.html


dimarts, 10 de desembre del 2013

Quina ha de ser la pregunta?


            Debats hi ha molts i variats; de tots els colors i mides, ara és l'hora de la veritat. Els nostres polítics s'han de mullar, i per tant, han de dir la seva posició davant la pregunta. És l'hora de demostrar si estan a l'altura de les circumstàncies i a l'alçada política que els ciutadans esperen d'ells.

           La pregunta ha de ser clara i que doni peu a una resposta igualment clara, no a interpretacions partidistes, aquesta vegada no si val. De la història, hauríem d'aprendre i no marcar-nos gols dintre de la pròpia portaria. No hem arribat fins aquí, perquè tot quedi igual o pitjor, perquè ens hem endinsat amb un mar d'ambigüitats a l'hora de preguntar.

          Després està "el consens". Un amplia majoria i peçol i faves. A veure, cada un dels partits ja coneixen les posicions que tenen i si no la saps que es dediquen a l'altra cosa que no sigui política. No es pot aconseguir el 100% ni tan sol el 80%. La gent del carrer ho sap i els parlamentaris que es coneixen més no ho saben? Prou de fer els passerells.

 
         Si volem se sobirans? Si volem un estat propi? No a la primera no a la segona, és interpretable. No és clara. Sobirans ja ho som, i així ho va declarar el mateix parlament català, per tant, descartada. Segona un estat propi dintre o fora d'on? el psc diria que és federalisme dintre d'Espanya, per tant, no si val.

 

Cap poble hauria d'estar obligat a viure lligat a un estat que no l'estima, que no el compren, que el maltracta, l'ofega econòmicament, l'insulta i el menysprea. El poble vol ser independent, vol segui el seu camí lliure del maltractador, vol comença un nou camí en solitari fora d'Espanya. Què és el que els polítics no entenen?

      No tenen cap dret a defraudar-nos per motius partidistes. La via catalana va ser molt clar amb el seu missatge "independència" i qui no ho vol acceptar o veure que es "posi fulles". Potser hem de tornar a sortir, però si ho hem de fer, doncs ho farem. El poble, almenys la majoria si sabem i ho tenim molt clar el que volem.

dimecres, 4 de desembre del 2013

'El cançoner de tothom', les cançons que hem cantat

‘El cançoner de tothom. Les 150 cançons catalanes de la nostra vida’ és tot un compendi de cultura popular rastrejat pel periodista musical Albert Puig, que busca les històries que hi ha al darrere de les històries que expliquen les cançons. Un ingent treball de recerca històrica que també l’ha dut a entrevistar a tots els autors vius que apareixen en un llistat de temes musicals agrupats en set blocs temàtics.






Albert Puig, periodista musical format als micròfons de Cerdanyola Ràdio i amb una àmplia trajectòria professional que inclou la direcció artística de festivals com Altaveu i Petits Camaleons, programació de concerts i conducció de programes radiofònics de referència com Delicatessen, va rebre l’encàrrec de fer un cançoner a l’ús, un simple recull amb algunes d’aquelles cançons que qualsevol ha cantat en algun moment de la seva vida. Al poc de començar el llistat va començar a créixer i llegint les lletres d’algunes d’aquelles cançons que formen part de la nostra memòria col·lectiva es va fer una pregunta: realment, sabem el que cantem? I la resposta ve ser no.
Cançons de Nadal carregades d’una agressivitat poc cristiana, un Joan petit gore que ens parla de l’esquarterament d’un pagès francès, unes muntanyes del Canigó molt poc acollidores, un bon dia de Els Pets que en realitat maleeix l’aparició de l’astre rei o una noia de porcellana d’en Pau Riba que no té res de fràgil i delicada. El llibre també permet descobrir l'escassa renovació del cançoner infantil, les variacions lèxiques i toponímiques de cançons tradicionals que es repeteixen amb petits canvis depenent del lloc on es canten, la majoria de lletres importades per farcir l’ideari kumba o els encàrrecs, amb concursos més o menys arreglats, per composar himnes patris.
El que més valora Puig del procés d’escriptura del llibre ha estat poder parlar amb tots els autors vius que apareixen al llistat, autors de la Nova Cançó, referents del pop rock en català o noves fornades disposades a oferir-nos himnes generacionals. Unes entrevistes que esdevenien una mena d’acte confessional en la que molts autors acaben reconeixent que el que pretenien transmetre amb les seves lletres acaba sent interpretat de manera totalment diferent pel públic que els aplaudeix.
El llibre, presentat al MAC Can Domènech com acte de cloenda del Correllengua 2013, està editat per Llibres d’Ombrosa, inclou també la lletra i partitura de totes les cançons, que van acompanyades per il·lustracions d’en Roger Padilla, guitarra de Manel, un complement que acaba fonent-se amb el text que dóna compte d’un patrimoni que corre perill de quedar en paper d’hemeroteca en una societat que està deixant de cantar de forma espontània. 
 
 

dimarts, 19 de novembre del 2013

El PSC s'ha fet el harakiri a Catalunya



No em sorprèn veure que després de la "teràpia de grup" produïda a Madrid on Rubalcaba apareixia com el mestre reconduint a les seves ovelles i dirigint-se a Pere Navarro, en pla patriarcal, li lloava la seva labor. I Navarro fent mostres del bon polític que és, es va emocionar... si no ho dic revento, Pere Navarro ets un xitxarel·lo! O encara no has après el que és un joc polític, un pla de maquillatge o un pla de màrqueting, cridi-se-li com es vulgui que és el mateix. Doncs aquest xitxarel·lo, que s'emociona per res, sembla que no ho sap. Per això deia al principi que no em sorprèn que després d'aquesta anècdota vergonyosa, el Pere Navarro que des d'avui li podrem cridar Pedro, hagi decidit en una conferència especial a les seves altres ovelletes, tancar la porta a la voluntat dels catalans, no escoltar la veu del poble en el seu desig per exercir el dret a decidir i posicionar-se en la veu del seu amo Rubalcaba-Espanya.

Quan un polític no respecte al poble que representa, no vol escoltar el que diu, quina classe de polític és? I  a qui li segueix què són? Jo no ho dic perquè em sortiria infinitat d'adjectius i tots serien certs, perquè en el fons, costa classificar en una sola paraula aquesta actitud.

És mereixedor de pena, per ser penós, que un partit com el PSC tiri la tovallola a Catalunya, quan ha estat un dels grans i en lloc de lluitar per tornar a aconseguir-ho es conformi a ser un partit mediocre i petit. Pedro Navarro perdut en la incomprensió de molts dels seus i sense entendre res com sempre.

Avui et dic aquella famosa frase de la història adequada per a tu: "Plora com un nen el que ens has sabut defensar com un home ni com a bon polític"

dimarts, 12 de novembre del 2013

Tancament del Canal-9



El Sr. Fabra ha donat una mostra del seu tarannà xulesc, no tant per tancar canal-9, sinó, com ho ha fet. Just sortir la sentència en la qual li era desfavorable als seus propòsits, tanca el canal, com si es tractés d'un nen petit, té una rebequeria i juga al tot i res, posant en risc el futur dels treballadors.


        Ara bé, tan ineptes són que no saben presentar una regulació d'ocupació ben reglamentada? no m'ho crec. Han de tenir més d'un advocat, assessors, etc. Cap sap com fer un ERE correctament? no m'ho crec. No serà tot una estratègia pensada per fer el que ha fet, o sigui, tancar el canal-9, amb alguna legitimitat, per dir alguna cosa.


       Perquè parlem  clar, al PP en el seu conjunt, tot el que soni a "identitat" els molesta, tot el que sigui cultura "pròpia" els molesta. Per a ells nomes existeix una identitat, una cultura, una llengua, no l'espanyola no, que espanyola són totes, diguem-ho clar, ells volen imposar la cultura castellana, sií de Castella. No ha estat un tancament administratiu, ha estat un tancament per política.

Que el canal-9 costava molts diners? TVE també ens costa molts diners a tots els espanyols, i l'única cosa que fan són programes "bodrios" i presentadores com la Mariló dels matins que a més és inculta. No s'hauria de preguntar a tots els espanyols si volem mantenir aquesta televisió? Ens estalviaríem molts diners, però molt.

Srs. del PP fa molt temps que se'ls veu el plomall, ja poden dir el que volguí i fer-nos veure el gat per llebre, que no! ja no ens enganyen.


divendres, 8 de novembre del 2013

Catalunya Nord commemora 354 anys del Tractat dels Pirineus



Dissabte encerclaran les institucions en una acció contra la signatura del tractat · Muriel Casals i Carme Forcadell fan una conferència avui a la Casa de la Vila de Perpinyà



La diada de Catalunya Nord que cada any tanca el Correllengua i reivindica d'esborrar el Tractat del Pirineus, es commemora enguany aquest dissabte amb una crida a encerclar les institucions nord-catalanes a Perpinyà. El Tractat dels Pirineus, signat per les monarquies francesa i espanyola el 7 de novembre de 1659, simbolitza la partició de Catalunya, la pèrdua de les institucions pròpies a Catalunya Nord, l'inici de la descatalanització sistemàtica dels antics Comtats i la resistència a la desintegració de la identitat catalana pels regims francesos successius.

Conferència amb Muriel Casals i Carme Forcadell

La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, i la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, participen avui a Perpinyà en el debat 'Quina via hem de seguir?', organitzat per la Federació d’Entitats de Catalunya Nord. Un acte públic a les set del vespre a la Sala Aragó de la Casa de la Vila, a plaça de la Llotja de la capital del Rosselló.

Presenta el debat el president de la Federació, Miquel Arnaudies, i quatre representants d'aquesta plataforma d'entitats faran el balanç de les institucions del territori sobre el català i presentaran unes reivindicacions consensuals: 'Els municipis de Catalunya Nord, el Consell General, el Consell Regional, l’estat i les seves administracions'.

Encerclada contra el Tractat dels Pirineus

L'encerclada d'institucions és una novetat d'enguany que vol seguir l'estil d'accions emblemàtiques de la Via Catalana de l'Onze de Setembre, que també va tenir un ramal al nord amb més de dos mil participants. Per participar-hi aquest dissabte a les 16.59 (simbòlicament per l'any de signatura del tractat), cal apuntar-se omplint aquest formulari.

A banda de l'encerclada d'institucions, com cada any es faran els parlaments al peu del Castellet (programa complet), una marxa de torxes i un concert a la Casa Musical amb els grups Taverners, Lafaille Cobla i Orxata Sound System.

 http://www.vilaweb.cat/noticia/4154565/20131107/catalunya-nord-commemora-354-anys-tractat-pirineus.html

 

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Francesc Garriga i la seva poesia



El poeta bellaterrenc va presentà el poemari 'Tornar és lluny' guardonat amb el premi Carles Riba 2012.



 
El passat dijous 17 d'octubre el poeta Francesc Garriga va presentar al MAc de Cerdanyola seu llibre " Tornar és Lluny" . La presentació del mateix va anar a càrrec del també poeta de Cerdanyola Jordi Condal i impulsor de l'Associació Ramat de Pedres .






Francesc Garriga ens va recitar alguns dels poemes del llibre amb la naturalitat i intensitat que el caracteritza .

El cantautor Ramon Sauló va amenitzar la vetllada interpretant alguns dels poemes del poeta , acompanyant-lo en les guitarres Joan Eloi .
                                                                                                                                                                      
 

















Francesc Garriga
Francesc Garriga i Barata (Sabadell, 1932) ha dedicat seva trajectòria professional a l'ensenyament. La seva obra poètica ha passat un llarg purgatori, en part pel seu positiu allunyament de les tendències de poesia social hegemòniques els anys seixanta, que tant varen marcar la línia oficial de la poesia catalana. Fins que no publicà a Columna i a Proa no començà a ser de mica en mica reconegut i premiat.
A la nostra ciutat ha col·laborat en diferents edicions com a jurat dels Premis Literaris de Cerdanyola.








dilluns, 7 d’octubre del 2013

Carta de Ballarin a Mas

President
 

Amic Mas, no et tracto d'honorable perquè vull que se sàpiga ben sabut que ets un vell amic meu enllà de títols i honorabilitats.
 De la mena que et costarà que la gent t'entengui, no tens res de l'èpica gloriosa del President Macià ni d'aquella follia urgellenca del malaurat Companys.  I no crec que et puguin comparar als polítics que fan el borinot per la mediàtica.
 
 No esperis que ningú t'acabi d'entendre en allò més bell que ets.  Ni èpic cabdill de pobles, ni revolucionari per canviar la història en falses esperances, ni capaç de ficar-se a les merdissaries de la política del país.
 
 Ets el tipus d'home més estrany que produeix la política d'aquest país, sense jugar a la botifarra, sense menar ramat d'ovelles, sense tenir una botigueta per les Rambles, sense remenar a cap Caixa, ets allò que no hi ha gairbé enlloc en aquest país i en el seu govern.
 
 Ves que et dic, ets un home normal, la mena més estranya d'homes que hi ha al món, fet per tenir dona i canalla i fet per allò que avui dia gairebé no hi ha, ets fet per al treball ben fet, com un fuster dels que ara no hi ha que sabia fer anar la garlopa.  I amb aquest estil has fet política demostrant que l'instint de mestre Pujol no l'enganyava.
 De patac vas trobar-te amb aquells d'enllà.  Com que no em ve d'una ratlla t'ho explicaré com un dels meus records del temps de la República.  Discutint de l'Estatut de Catalunya un que li deien Royo Vilanova es va esbravar cridant: "mierda para el Estatuto" i "muera Catalunya".  Nogensmenys que el José Antonio Primo de Ribera li va respondre que "Catalunya era una part d'Espanya" i feia l'elogi del nostre país i de la seva gent, però la vessava, hi afegia que quan una part d'Espanya volia separar-se calia lligar-la més fort sense contemplacions perquè no fugís.
 
 Aquest era l'esperit del Negrín i companyia i, naturalment, el va emprar mestre Franco.
 
 Per no allargar-me a la bestiesa del "café para todos" i la llarga història que hem patit d'ençà de la transició, tots els governs d'enllà sabent-ho o no sabent-ho no van sortir de la posició del falangista que, almenys, parlava clar.
 
 I en aquestes vas sortir tu.  Un madrileny mai no podrà entendre què són un paleta o un forjador catalans i molt menys anant de gairell com l'edifici de Bankia mai no serà capaç de saber què s'amaga de tenacitat en la botiga del senyor Esteve.
 
 Així va arribar un dia en el qual, sense més remei, tu vas haver de parlar d'independència.  Val a dir, que la gent et va entendre perquè això de la independència la portem en el subconscient i no gosem parlar-ne massa perquè se'ns arronsa el melic tenint-ho per impossible.  I vet ací.  Sense foguerades patriòtiques, sense escarafalls, sense fanatismes i sense odis tu havies trobat un camí.
 
 Ja hi vam ser.  Em fa vergonya pensar que aquesta terra meva produeix tants imbècils per centímetre quadrat.  Va ser un clamor, havies perdut les eleccions.  Mentida, les havies guanyades talment el que tenia més escons no arribava a la meitat dels teus, però amb escons o sense  els pollastrets de vuit rals t'han picotejat sense compassió ni respecte.
 
 He patit per tu, te les han dit totes i de com més males en deien més gran feien la teva persona no ja com a home de cada dia sinó com a polític.  Estic per dir que en aquest merder de xafarderies, callant i apesarat tu ets l'únic camí.
 
 Tu ets l'únic camí.  I que callin les granotes dels bassals de mala pluja.  T'han bastonejat, amb el que diuen els diaris d'enllà, no cal fer-ne cabal i espero que el seny català que tenen alguns dels polítics, benauradament, se'ls imposi per trobar una terra lliure que no serà el cel de les oques, arrossegarà els nostres defectes de segles, però almenys serem a casa.
 
Josep Mª. Ballarín

           

dijous, 19 de setembre del 2013

El tema del poema segueix essent molt vigent:


 
 



Recordàveu aquest poema ???



El 12 d'agost ha fet 10 anys del traspàs del bisbe Deig,...!!!

El tema del poema segueix essent molt vigent:

 

Quan pregueu per Catalunya 
i alceu els ulls vers el cel 
veureu com a prop de Déu 
hi ha plantada una senyera 
coronada amb un estel.
I si ho voleu escoltar 
sentireu Pare i pastor 
que es parlen en català.
Parlen d'una pàtria bella
-mar enllà hi ha Ciutadella
terra endins hi ha el Ponent- 
d'un poble i la seva gent.

Parlen del nacionalisme,
quan l'Antoni li pregunta, 
Déu li respon enfadat:
-Ja t'he dit que no és pecat !!!
Parlant com la gent del poble
vau plantar cara, Deig,
al centralisme tronat,
tant polític com mitrat.

S'emprenya com una mona
l'espanyola conferència,
perquè un bisbe de Solsona
demana la independència).

(Presència, 16/8/2003)
 

 
 
 

diumenge, 15 de setembre del 2013

La resposta de Rajoy a la carta del president Mas


        La resposta de Rajoy a la carta del president Mas, on se li sol·licitava que els catalans poguéssim fer un referèndum o una consulta sobre el nostre futur, en definitiva, que poguéssim votar democràticament, se'ns ha estat negada.


        Ja ho sabíem des del segon zero, el govern espanyol no entén de democràcia, però no puc parar de pensar que són topalls molt maldestres per no voler veure la realitat i si la veuen i no l'accepten llavors la paraula és pitjor; són dictadors. Perquè no es pot donar l'esquena a la voluntat de tot un poble.
Retòriques absurdes de majories silencioses de la Sra. Soraya, uf, deixi'ns votar i sortirem de dubtes, és molt fàcil.


      Van veure la manifestació de l'any passat, han vist la d'aquest any i ara l'única cosa que se li ocorre contestar, Rajoy i al govern que suposo assessoren, com dic, l'única cosa que se li ocorre contestar és que dialoguem. Dialogar el que? L'Estatut que després de quatre anys marejant la perdiu ho van rebaixar a la mínima expressió, la llei Wert que no ens reconeix com a poble i ens vol espanyolitzar, llevant-nos el més preuat per nosaltres que és la llengua. Promeses als pressupostos de l'estat que ens reconeixen pagaments i que després no compleixen. Infraestructures pactades que no s'han fet i els diners es va per a trens aus, aeroports i un llarg etc. inútils.


      Sr. Rajoy fa molt que deixem de creure en
vostè i amb el seu govern, és més, fa molt temps que deixem de creure en tots els polítics d'Espanya, tallats per un mateix patró i un mateix fer envers nosaltres. A veure si s'assabenta d'una vegada, guardi el seu diàleg, que el que ens hagi de dir no ens interessa per res, volem votar i ho farem. El president Mas avui és el nostre líder per complir aquesta missió però si no compleix amb el que volem o divaga, buscarem a un altre que ho faci.


      És el poble de Catalunya qui té les regnes, a veure si ho entén, el poble empeny al govern català i no a l'inrevés, però són vostès tan ineptes que van amb quatre anys de retard pel que fa a Catalunya.
Però vostès a la seva, tenen posat les aclucalls com els que usaven antigament els rucs i solament veuen el que hi ha davant, però no saben res del que passa al seu al voltant. Segueixin cecs, que quan s'adonin serem un país independent.

dissabte, 14 de setembre del 2013

11 de Setembre 2013-Tram Tordera


La Diada esdevé el clam popular de llibertat més massiu de la història de Catalunya







400 quilòmetres. Més d'una, de dues i de tres cadenes durant tot el recorregut. Barcelona amb desenes de milers de persones.  Crits d'independència arreu. Més d'1.600.000 de persones que han sortit al carrer amb la Via Catalana per reivindicar que el futur de Catalunya ja no passa per continuar dins l'Estat espanyol, sinó per projectar un nou país lliure, democràtic i just. La Via Catalana ha esdevingut un èxit sense precedents de reivindicació de la llibertat de Catalunya amb l'horitzó del 2014. 

Una jornada que ha tingut múltiples espais d'interès i mobilització, que ha aglutinat centenars de milers de persones i en què un dels espais centrals de final de Diada ha estat la Festa per la Llibertat organitzada per Òmnium Cultural al Passeig Lluís Companys de Barcelona. Amb les actuacions de Gossos, Blaumut i Yacine and the Oriental Groove, desenes de milers de persones han posat punt i final a una jornada de reivindicació pacífica i unitària que ha començat amb actes més tradicionals com són l'ofrena floral a Rafael Casanova o la Fira d'Entitats dels Països Catalans. 


http://www.omnium.cat/ca/noticia/la-diada-esdeve-el-clam-popular-de-llibertat-mes-massiu-de-la-historia-de-catalunya-7522.html?idbutlleti=24230

dimecres, 11 de setembre del 2013

Bon dia, 11 de setembre de 2013

Avui ens farem sentir agafats de la , units, forts, resistents davant la pluja i davant el que ens espera en el camí sense defallir. Perquè volem una Catalunya lliure, independent.

dimarts, 3 de setembre del 2013

Pere Navarro i "la vía catalana"




Aquest senyor ha tingut l'habilitat o la barra de ficar el dit a l'ull a pocs dies per diada. Suposo que ha volgut malmetre en alguna cosa que no té ni cap ni peus, ha dit "que cal pagar per manifestar-se", suposo que les seves paraules volien desvirtuar l'acte i el que significa la "via catalana". Però clar, són molts els que han sortit dient, i amb tota la raó, que perquè no paguen la desfilada de les forces armades o les del 1 maig dia del treballador o tantes altres manifestacions.

          El Sr Navarro en el seu ànim de ser alguna cosa en la vida política de Catalunya, que ja sabem que no pinta res, perd el nord de vista, els cargols i els papers. Manifestar-se un dret que l'empara la constitució, la mateixa que ell tant defensa, i quan un exerceix aquest dret universal, no es paga.

         Que sí! Sr Navarro que li hem entès, el que vostè volia era ficar-se amb la independència, però senyor meu per ser intel · ligent cal néixer, perquè l'únic que fa és ficar la pota una darrere l'altra demostrat la seva poca traça ... m'he tornat fina.

       Feu-vos un favor i aprengui a estar calladet, que no perjudica i que fins i tot és benefici per a la gent apuntada al seu partit, almenys frenarà l'èxode que s'està produint, tampoc m'estranya tenint un líder tan inepte


La Vanguardia es mofa de la #ViaCatalana


El sotsdirector de La Vanguardia, Alfredo Albián, lluny de ser respectuós amb els catalans que paguen les ingents subvencions del seu diari, se’n mofa i els insulta
 
 

El sotsdirector del diari del conde de Godó en un article propi de la caverna mediàtica més resclosida titulat “Vies d’aigua”, es mofa de la Via catalana i carrega contra Carme Forcadell i la demanda de l’ANC que els barcelonins es desplacin als trams amb menys ocupació  de la Via Catalana a les Terres de l’Ebre. El diari sotsdirigit per Albián, després de riure’s a la cara dels 400.000 catalans que faran la Via Catalana i dels centenars de milers que hi donaran suport, pretendrà vendre el DVD del concert per la llibertat, i si s’escau, el la Via Catalana. Albián i el conde haurien de fer memòria i recordar que un temps no massa llunyà un director de La Vanguardia, Luís Martínez de Galinsoga,  va insultar els catalans, i això ja els va costar un disgust.



Albián, un aprenent de Galinsoga

Amb arguments com els que esgrimeix en el seu article sembla que estigui fent punts per encapçalar les llistes de les formacions més unionistes del país."Els ciutadans de naturalesa angoixosa és demanen nou dies abans de la Via Catalana, si aquesta convocatòria pretén competir amb la Via Làctia o amb l’últim Via Crucis que el papa Francesc va organitzar a Copacabana. Òbviament, ni es vol ofendre la ciència ni molt menys el Sant Pare”, diu Albián, deixant clar  que sí vol ofendre a la Via Catalana.

I continua amb el seu to irònic: "Els mateixos veïns afligits temen que Catalunya, després de llançar la seva particular grossa de Nadal, pretengui organitzar també el festival d’Eurovisió, com si fóssim l’Azerbaidjan. No tenim resposta. Com tampoc si s’enlairarà o no de l’aeròdrom de Sabadell una avioneta Cessna dels Mossos per bombardejar Síria al costat d’Obama". I convençut que encara no l’ha dit prou grossa afegeix: "Amb tot, el que ens ha deixat muts és què suggeria la presidenta de l’Assemblea Nacional quan va exigir els barcelonins que demostressin si volien ser la capital de la futura Catalunya independent. Per això, cal desplaçar-se en la Diada al sud de Tarragona per cobrir les vies d’aigua que tenen els convocants en aquesta zona".

I per reblar l’argumentari acaba amb una pregunta: “si els barcelonins ignoren el requeriment de Carme Forcadell i es dirigeixen a Lleida, la Catalunya independent proposarà Masquefa com a capital? Eliminarà Sitges de la seva llista de carrers per 400 vots tota referència a Barcelona, en una consulta en la qual participi el 3,5% del cens?".

dimarts, 30 de juliol del 2013

L'Estat vol tenir Catalunya sota el control de la policia espanyola

Tot i que a Catalunya hi ha uns 5.500 efectius de les forces de seguretat de l'estat sobrers, la policia espanyola hi destina la meitat dels agents de la última promoció.


La Policia Nacional espanyola ha destinat a Catalunya més de la meitat dels agents de l'última promoció. Així, dels 418 agents que van jurar el càrrec el passat mes de juny, 231 han acabat destinats a Catalunya, cosa que suposa el 55% del total. Segons els experts, l’estat manté a Catalunya efectius innecessaris què utilitza com a servei d’informació per controlar els riscos que suposa la societat catalana per a la supervivència de l’estat. En plena crisi econòmica l’estat manté 7.147 efectius de les forces de seguretat de l'estat - 3.622 agents de la Guàrdia Civil, i 3.518 policies del CNP-, quan per cobrir les competències supracomunitàries amb 2000 efectius ja farien prou, i avui anuncien que incrementen el nombre d’efectius amb la nova promoció, la resposta al desplegament cal buscar-la en la necessitat de l’estat de visualitzar la seva presència i disposar d’un servei de control.

Un cos que permet controlar Catalunya
El director general de la Policia, Ignacio Cosidó, ha dit que la xifra demostra "la voluntat ferma de romandre a Catalunya", que el govern espanyol té com a "prioritat" la seguretat de Catalunya i que la policia espanyola té la "vocació de ser una de les institucions vertebradores" de l'estat.

Marcar paquet a Catalunya

Amb l’excusa del dèficit històric de personal Cosido ha avalat la gran proporció d'agents destinats a Catalunya i ha volgut deixar constància de l'aposta del govern espanyol per Catalunya en matèria de seguretat, sobretot pel que fa a crim organitzat, estrangeria i terrorisme islamista, principals competències de la policia estatal a Catalunya.

Llanos de Luna ens vol convèncer del compromís de la policia espanyola amb Catalunya

La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha remarcat el compromís de la policia estatal amb Catalunya, que s'evidencia, segons ella, amb la gran proporció d'agents de la nova promoció i la recent inauguració del complex policial de la Verneda, a Barcelona. Llanos considera que la societat catalana "reconeix i percep la labor del magnífic servei" que la policia desenvolupa a Catalunya.

http://www.directe.cat/noticia/310469/l-estat-vol-tenir-catalunya-sota-el-control-de-la-policia-espanyola

dissabte, 27 de juliol del 2013

Més de 250 cerdanyolecs a la via Catalana


El Consell Assessor per a la Transició Nacional lliura al Govern el seu primer informe



En aquest país tot va tan de pressa que a voltes em fa la sensació que no sabem assaborir el moment històric que tenim la sort de viure. Ahir el Consell Assessor per a la Transició Nacional, un organisme del govern de Catalunya, va presentar el primer informe sobre com fer el referèndum i com arribar a la independència. Fa cinc anys un document com aquest hauria somogut el país de dalt a baix. Fa cinc anys i potser fa un any i tot. Però avui sembla que no hi donem la importància que realment té, que en té molta.

Cal dir en primer lloc que és un dictamen rotund, molt ben travat, rigorós i documentat. És veritat que no és un text vinculant i que deixa les decisions finals i concretes en mans del govern o del parlament. Però descriu una ruta claríssima i nítida cap a la independència, no únicament cap al referèndum. I això té un gran valor.

Té un gran valor perquè ens dota d’un full de ruta molt difícil de tombar. Un full de ruta defensable i explicable a la comunitat internacional i també a l’estat espanyol, si és que mai canvia d’idea. Un full de ruta concret, sense gaires interferències possibles i, hi insistesc, que arriba fins al final. No és el full de ruta per al dret de decidir. És el full de ruta per a la independència. I ens mena, en la mesura que el govern hi dóna la màxima importància, a una situació indubtable: a la línia d’eixida cap a la república. Sense ambigüitats.

És un document molt extens i ple d’informació. Aquests dies podrem analitzar-lo amb molt més detall, però d’entrada crec que cal destacar que no és pensat per fer-se enrere sinó per guanyar. I que, tot i que la majoria dels arguments que s'hi fan servir ja eren sabuts, cus i relliga la proposta catalana amb una fermesa i una seguretat que ens porta a un altre nivell.

Proposa, per exemple, una pregunta clara sobre la independència i no pas més d'una. Proposa una majoria simple per a validar el resultat. Proposa la declaració d’independència com a final del procés. I proposa fins i tot la manera de fer-la. Ho torne a dir: aquesta vegada això no ho diem els uns o els altres sinó el govern de Catalunya. Raó per la qual la proposta difosa ahir té un valor històric i polític incomparable.



PD. Ací trobareu la informació sobre el dictamen, ací la meua anàlisi en vídeo i ací el dictamen en versió pdf.

dilluns, 8 de juliol del 2013

Cadena humana del 11 de setembre


Joan Carles d'ANC de Cerdanyola estan preparant, estructurant, tot el moviment de la cadena humana per 11 de setembre. Per aquet fi posaran uns autocars a totes las persones que s'hi apuntin. Amb un principi sembla que ens han destinat un kilometratge al Maresme, de unes 300 persones, però ja ens aniran informa'n.

 

Així qui volguí espuntar-se escrigui a JCViladot@gmail.com, ell us podrà aclarí millor que jo qualsevol dubte.

Formulari de la asamblea.cat

dijous, 4 de juliol del 2013

El llibre d'El Clauer surt a la venda

 
 
 
 
Un recull de 132 claus que responen les preguntes principals que ens fem sobre la independència de Catalunya. Amb aquest objectiu, ha sortit a la venda aquesta setmana el llibre 'El Clauer: claus sobre la independència de Catalunya" amb pròleg de Salvador Cardús i Francesc-Marc Álvaro i editat per l'editorial Comanegra. El llibre, que porta al format paper la feina desenvolupada al portal web www.elclauer.cat, ha estat possible gràcies a la feina compartida de les entitats principals de la societat civil catalana: Assemblea Nacional de Catalunya, Associació Catalana de Professionals, Associació de Municipis per la Independència, Cercle Català de Negocis, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions, Col·lectiu Emma, Ens de l'Associacionisme Cultural Català, Fundació Catalunya Estat, La Fàbrica, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Sobirania i Justícia i Sobirania i Progrés.

El preu del llibre és de 14 euros i el podeu trobar a les llibreries del país. Així mateix, aquells socis i sòcies que vulguin tenir un descompte del 5% en el preu del llibre, poden comprar-lo a la seu nacional de l'entitat a Barcelona (c/Diputació 276, Principal).



dimecres, 3 de juliol del 2013

Rovira: “Demanem al govern espanyol que faci l’esforç de pagar en 30 dies els deutes pendents amb Catalunya

Rovira demana al Govern espanyol que pagui els deutes amb Catalunya davant de l’anunci del ministre Montoro de lligar el pla de Proveïdors del 2013 al compliment per part de les administracions autonòmiques de pagar a 30 dies.

Marta Rovira, portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya i Secretària general del partit, ha demanat avui al govern espanyol que sigui el primer en començar a pagar els proveïdors a 30 dies, i que saldi el seu deute amb Catalunya. Els republicans demanen que el Govern Espanyol acati les seves pròpies normes, i que també segueixi les intruccions anunciades recentment pel ministre Montoro. Rovira ha deixat clar que des de Esquerra Republicana s'està completament d'acord amb la mesura, i que aquests estàndards internacionals recomenats per Europa haurien de ser bones pràctiques aplicades també a la nostra economia. No obstant, aquestes no poden ser una amenaça, i clarament el Govern Espanyol també s'hi ha d'ajustar.



La portaveu del Grup Parlamentari d’ERC, Marta Rovira, demana al govern espanyol que s’apliqui el consell de pagar els proveïdors a 30 dies i pagui els deutes contrets amb Catalunya’. La portaveu parlamentària d’ERC-Catalunya Sí, assegura que des d’ERC estem completament d’acord. Voldríem que es complíssim aquests estàndards que comencen a ser internacionals, que són recomanacions que provenen d’Europa i que també haurien de ser unes bones pràctiques que servissin de base per la nostra economia, pel desenvolupament econòmic i permetre que anessin millor els proveïdors i petites i mitjanes empreses molt dependents d’aquesta facturació i dels deutes que tenen amb les administracions públiques’.

Rovira considera que aquestes bones pràctiques no poden esdevenir una amenaça en boca de qui acumula deutes ingents amb Catalunya ‘els hem de recordar al Govern espanyol els deutes que tenen amb Catalunya? Deutes que fa molt més de 30 dies que no paga, alguns deutes derivats de lleis orgàniques, que formen part del bloc de la constitucionalitat com l’estatut, i que estan pendents des del 2008 com per exemple la disposició addicional tercera de l’estatut de Catalunya’. Per tant ha reblat Rovira aquelles normes que l’estat pretén imposar a les comunitats autònomes primer que se les apliquin ells mateixos com administració i com a govern espanyol. Demanem al Govern espanyol que faci l’esforç de pagar a Catalunya a 30 dies els deutes pendents que ascendeixen entre els 5mil i 8mil milions d0euors si hi afegim la manca d’inversions en infraestructures’.

http://www.directe.cat/noticia/306533/rovira-demanem-al-govern-espanyol-que-faci-lesforc-de-pagar-en-30-dies-els-deutes-pendents

diumenge, 30 de juny del 2013

L'independentisme esclata al Camp Nou

Uns 90.000 espectadors omplen el Camp Nou en el Concert per la Independència, i acompanyen amb crits d'independència un recital històric

 








 









El Camp Nou s'ha omplert de 90.000 espectadors per assistir al Concert per la Llibertat, en què desenes d'artistes han interpretat una quarantena de cançons, dividides en dos grans blocs. En l'arrencada del concert, Dyango s'ha endut la primera gran ovació, quan ha sortit a cantar amb Pep Sala 'Boig per tu'. Paco Ibáñez també ha fet esclatar l'estadi quan ha cridat 'Visca Catalunya eternament!', després de cantar 'Como tú'. I Peret ha fet embogir els espectadors amb la seva (adaptada per a l'ocasió) cançó 'Catalunya té molt poder'. Cesk Freixas i Pau Alabajos ham emocionat amb la interpretació d'Al vent' de Raimon; Titot ha cridat ben fort que 'Jo vull per demà la meva terra lliure'; Maria del Mar Bonet ha commogut amb 'Què volen aquesta gent' i ha acabat arribant el gran mosaic per la independència i el cant dels Segadors.


A continuació arribava un dels moments més esperats, quan Lluís Llach ha aparegut a l'escenari per cantar, a pèl, 'Venim del nord, venim del sud'. Aquesta segona part ha protagonitzada per versions del músic de Verges, com l'aplaudit 'Que tinguem sort' en anglès interpretat per Gwen Perry i Gisele Jackson. Miquel Gil ha portat al seu terreny 'El jorn dels miserables', que ha dedicat a la memòria de Guillem Agulló. Des de l'Alguer, Franca Masu ha recuperat 'Maremar', i des de Grècia ha arribat la veu de Nena Venetsanou interpretant 'Vaixell de Grècia'. Tot i que no es preveia que Llach tornés a sortir a l'escenari fins al final del concert, ha reaparegut per sorpresa per interpretar 'Un núvol blanc', dedicat a tots els qui han precedit en aquesta lluita. També ha repetit Maria del Mar Bonet, que en aquesta segona part ha tornat a sortir a l'escenari per oferir un tendre 'Alè'. El Concert per la Llibertat ha clòs, finalment, a les dues de la matinada amb tots els músics dalt l'escenari acompanyant Lluís Llach i el seu 'Tossudament alçats', que es presentava com l'himne del concert. El públic, que ha cantat i ha il·luminat tot el camp amb els mòbils durant la cançó, ha tancat el concert amb crits d'independència.

 
 
 
 



El Concert per la Llibertat d'aquest dissabte acabarà amb la interpretació de Lluís Llach de 'Tossudament alçats', una cançó que els organitzadors han erigit com a símbol i himne del concert. Per això la intenció és que Llach no la canti pas tot sol, sinó que ho faci tot el Camp Nou amb ell. Per anar al camp preparats, us oferim la lletra de la cançó, i el vídeo de l'última vegada que Llach la va interpretar, al concert que va fer a Verges el març del 2007; un vídeo promocional en què també s'anima tot el públic a encendre el mòbil per il·luminar tot el camp.  

'Tossudament alçats'
Som aquí, tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys oberts,
si cal amb els punys tancats,
per mor que el somni que tenim junts es faci possible.

De bell nou i deslliurats d'enyors
gent d'allà i d'aquí ens donem el dret d'escriure el futur
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny i ens acosti fins l'art de viure.

Coneixent les pedres al camí,
no és només un somni, també és mesura de la llibertat.
L'anhel que neix en cadascú,
l'afany de somniar un nou futur,
que es fa de tots si ens donem la mà per a un món possible.

Una llum, una llum, una llum ens crema els ulls,
el desig d'un nou món des de les nostres arrels,
una llum, una llum, una llum que ens omple els ulls,
fermament som aquí per conviure l'univers.

Queda sempre un fil...



http://www.vilaweb.cat/noticia/4130445/20130629/lindependentisme-esclata-camp.html

dimecres, 26 de juny del 2013

Els quatre compromisos del Pacte Nacional pel Dret de Decidir


L'ex-president del parlament Joan Rigol redactarà un text de consens · Mas traslladarà a Rajoy el contingut de la reunió











De la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, n'han sortit quatre compromisos acordats per la quarantena d'entitats i partits que hi han participat. 'S'ha posat de manifest la pluralitat d'opcions, i la idea comuna que les discrepàncies es puguin dirimir votant', ha destacat el conseller de Presidència del govern català, Francesc Homs, que ha enumerat els compromis subscrits:

1. La constitució d'un grup promotor amb el compromís d'eixamplar-se i de facilitar els mecanismes tècnics per incorporar-hi més entitats

2. L'encàrrec a l'ex-president del parlament Joan Rigol per consensuar un text, tenint en compte els textos de consens ja existents a nivell polític i social.

3. La notificació formal de la reunió per part del president Artur Mas al president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

4. El compromís de totes les entitats de fer pedagogia del dret de decidir.
El text que elaborarà Rigol s'inspirarà en textos polítics de consens, com la declaració de sobirania i la declaració sobre el dret de decidir, i especialment en el manifest aprovat a Lleida la setmana passada i subscrit per una trentena d'entitats i partits polítics. És aquest manifest:

'Reclamem l’exercici del lliure dret a decidir del poble català per mitjà d’una consulta. Donem el nostre suport al Parlament de Catalunya que ha endegat el procés per exercir el Dret de Decidir del poble català.

El Dret a Decidir és un dret fonamental de qualsevol nació i, per tant, també de Catalunya. Aquest dret inclou la potestat de triar democràticament la nostra forma d’organització política. Una opció clarament vinculada a les millores de la condició de vida individual i col·lectiva de les catalanes i dels catalans.

El Dret a Decidir representa una pràctica cívica i democràtica i com a tal en reclamem el lliure exercici, des d’una actitud dialogant però ferma, pacífica i amb respecte a les diferents opcions.

Donem el nostre suport a les Declaracions del Parlament de Catalunya en defensa i promoció del Dret de Decidir del poble català.

Conseqüentment, els sotasignants ens comprometem a:

1. Contribuir a generar un clima d’opinió a favor del Dret de Decidir, en l’entorn de l’associacionisme cívic, cultural i polític lleidatà.
  
2. Fer pedagogia al conjunt de la ciutadania de les Terres de Lleida tot fomentant actituds obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en defensa del Dret a Decidir.
 
3. Fer arribar aquest manifest al conjunt de formacions polítiques, a les institucions i a la resta de plataformes i organitzacions socials.'



Qui en forma part?

La reunió del Pacte Nacional pel Dret de Decisir s'ha fet a porta tancada a l'Auditori del parlament, i ha estat marcada en part per l'absència destacada del PSC, que ha desestimat de participar-hi, tot i que hi hagi hagut crítiques internes envers aquesta decisió. El PSC se'n desentén perquè diu que no vol ser en un òrgan que treballa per la independència. El govern, en canvi, ha defensat el caràcter democràtic de la reunió, que pretén bastir un consens social entorn del dret de decidir. 

Les condicions que el PSC havia posat per a participar-hi eren dues: eliminar el consell assessor per a la transició nacional i garantir que el procés cap al dret de decidir fos neutral, sense afavorir el sí. Considera que no s'ha complert ni l'una condició ni l'altra i, per tant, no hi participarà. 

'És deplorable presentar aquest Pacte Nacional pel Dret de Decidir com una cosa que no és, provar de manipular la reunió dient que és un aquelarre independentista', responia ahir el conseller de Presidència, Francesc Homs. Segons ell, la reunió és 'el compromís d'uns partits, del govern i d'unes entitats amb la democràcia'. Per això, va voler valorar la força d'una suma d'entitats, partits i govern --és a dir, de sensibilitats diferents-- entorn del 'principi bàsic de la democràcia'. 

També va declinat la invitació Foment del Treball, que adduí que no es tractava pas d'una reunió informativa sinó de la constitució d'un òrgan amb un caràcter polític marcat, i que la patronal no tenia delegades les funcions per a participar-hi.  

Hi han estat CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. I una llista de més de trenta entitats proposades pels partits: l'Associació de Municipis per la Independència, l'Assemblea Nacional Catalana, l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, el sindicat agrari ASAJA, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, CCOO, la CECOT, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el CoNCA, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, el Consell de Governs Locals, el Consell Escolar de Catalunya, el Consell General de Cambres de Catalunya, el Consell Interuniversitari de Catalunya, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, l'Ens de Comunicació Associativa, la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya, la Federació de Cases Regionals, la Federació de Petites i Mitjanes Empreses, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Institut Ramon Muntaner, l'Intercol·legial, els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Òmnium Cultural, PIMEC, la Plataforma per la Llengua, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, i els sindicats UGT, Unió de Pagesos i USOC.
 
 

dilluns, 10 de juny del 2013

La llei Wert i l'Espanya cavernícola


       Totes les iniciatives del govern de Rajoy van en la direcció de pensaments passats, unes vivències que ens explicaven els nostres pares o avis i que mai pensaven que hauríem de viure, això es, el concepte d'una Espanya gran i lliure. I reitero UNA. Aquesta Espanya no s'admet la plurinacionalitat, jo de nena, si que estudiava i estava Franco, que hi havia 4 llengües: Basca, gallega, català i castellà. Però aquest govern va més enllà del franquisme, es dirigeix al segle XIX, on imperaven l'absolutisme i la conseqüent insubmissió social.
Es tanquen en banda en no reconèixer les diferents llengües de l'Estat espanyol, per la seva forma de parlar i expressions recorden a l'Espanya de l'antiga Castella, societat tancada on les hi hagi, però que en gens reflecteix als espanyols que és molt més àmplia.


        A Catalunya, una gran majoria almenys, tenim la sensació de que hem estat 30 anys enganyats, ens han utilitzat per fer créixer Espanya i ara ens ofeguen perquè desapareguem del mapa.
L'última llei del ministre Wert, per cert que el document íntegrament és clavat a un que pertany a FAES i amb això queda tot dit, és un atac polític, no solament de Wert, sinó per tots, tant del PP com de l'oposició. "Quien calla atorga" diu el refrany espanyol, doncs tots callen.
El govern català sap, com ho sap el govern espanyol, que les competències de l'estatut són llei i que no pot una altra llei desacreditar-la.

        Diuen que és pel fracàs escolar; mentida!, és una reforma política res té a veure amb l'educació. En el cas de Catalunya ja va dir en el seu moment, que cal espanyolitzar-nos. És això educació o política? i de pas ens escombren del mapa cap a la construcció de la UNA- Espanya.
Per cert, la llei de Wert ha estat rebutjada per totes les forces polítiques de Catalunya, excepte PP i Ciudadans. Però al PP els és igual, perquè no reconeixen al govern català com a tal, no fan més que desautoritzar-ho una vegada i una altra, menyspreant la seva autoritat, la poca que ens queda, perquè som gestors del govern de Madrid, però fins a això els molesta, volen la nostra aniquilació.

       Per això hem de pensar i reflexionar que volem per al futur dels nostres fills, l'Espanya absolutista del segle XIX o lluitar i arriscar-nos per aconseguir una Catalunya lliure i amb futur.

dijous, 6 de juny del 2013

Duran i Lleida




           Duran i Lleida té l'habilitat de generar polèmica, amb les seves constants contradiccions en les seves declaracions, ens delecta si ho prenem amb humor o ens enfelloneix si ens ho prenem de debò.
En el moment que vivim a Catalunya el blanc ha de ser blanc, ni color os, ni ivori i menys tonalitats de grises.

          Fa uns dies va sortir als mitjans de comunicació unes declaracions que a ningú poden deixar indiferent encara que sigui per diferents motius. A la pregunta sobre el referèndum o consulta el Sr. Duran diu "El procés ha començat això és innegable...No té valor jurídic... quan demani formalment al govern espanyol serà vàlid". Aquestes declaracions no afavoreixen en gens a la coalició CIU-ERC per poder governar. Ara és quan ve al cas allò en psicologia es diu "que si el que vas a dir no és millor que el silenci, no ho diguis".


           Però ja que he parlat de contraccions exposo dues frases per ell "És inevitable el xoc de trens" "Catalunya necessita un estat propi". Realment que pensa en Sr. Duran i Lleida? Es proposa tornar bojos als seus de Unió,  a convergència i a tots? Sí però no o ja veurem.
Sr. Duran, per favor, siguem seriosos, aclareixi's per començar que ja és grandet i te un gran corregut en al món polític, per tant, deixi de jugar a la incertesa que ja està passat de moda, Catalunya està en un altre nivell i aquest joc està desfasat en
el temps.


dimecres, 5 de juny del 2013

Sabias que...Per l'Espanya ignorant

Per l'Espanya ignorant

Sabies que les Corts Catalanes es van reunir per primera vegada a l'any 1.192? Les espanyoles? Doncs a l'any 1834 van tenir 1a reunió.

Sabies que la Senyera es va crear l'any 1050 i que la bandera espanyola a l'any 1785?

Sabies que la primera Constitució Catalana és de 1283? La espanyola ( La Pepa )? És de 1812.

dilluns, 3 de juny del 2013

Informació sobre el Concert per la Llibertat per als socis i sòcies d'Òmnium a Cerdanyola del Vallès



03-06-2013


Els socis i sòcies d'Òmnium a Cerdanyola poden també comprar la seva entrada + plaça d'autocar a través de Cerdanyola per la Independència. Aquí teniu tota la informació:

  • Adreça: botiga “Nens i nenes” c. Sant Martí 93
  • Horari: les hores dels establiments comercials fins divendres 7 de juny
  • Telèfon: 93 580 91 52

Atenció: el nombre d'entrades reservades és limitat. Aquestes entrades es troben situades al Gol del Camp Nou.