L'ex-president del parlament Joan Rigol redactarà un text de consens · Mas traslladarà a Rajoy el contingut de la reunió
De la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, n'han
sortit quatre compromisos acordats per la quarantena d'entitats i
partits que hi han participat. 'S'ha posat de manifest la pluralitat
d'opcions, i la idea comuna que les discrepàncies es puguin dirimir
votant', ha destacat el conseller de Presidència del govern català,
Francesc Homs, que ha enumerat els compromis subscrits:
1. La constitució d'un grup promotor amb el compromís d'eixamplar-se i
de facilitar els mecanismes tècnics per incorporar-hi més entitats
2. L'encàrrec a l'ex-president del parlament Joan Rigol per
consensuar un text, tenint en compte els textos de consens ja existents a
nivell polític i social.
3. La notificació formal de la reunió per part del president Artur Mas al president del govern espanyol, Mariano Rajoy.
4. El compromís de totes les entitats de fer pedagogia del dret de decidir.
El
text que elaborarà Rigol s'inspirarà en textos polítics de consens, com
la declaració de sobirania i la declaració sobre el dret de decidir, i
especialment en el manifest aprovat a Lleida la setmana passada i
subscrit per una trentena d'entitats i partits polítics. És
aquest manifest:
'Reclamem l’exercici del lliure dret a decidir del poble català per
mitjà d’una consulta. Donem el nostre suport al Parlament de Catalunya
que ha endegat el procés per exercir el Dret de Decidir del poble
català.
El Dret a Decidir és un dret fonamental de qualsevol
nació i, per tant, també de Catalunya. Aquest dret inclou la potestat de
triar democràticament la nostra forma d’organització política. Una
opció clarament vinculada a les millores de la condició de vida
individual i col·lectiva de les catalanes i dels catalans.
El
Dret a Decidir representa una pràctica cívica i democràtica i com a tal
en reclamem el lliure exercici, des d’una actitud dialogant però ferma,
pacífica i amb respecte a les diferents opcions.
Donem el nostre suport a les Declaracions del Parlament de Catalunya en defensa i promoció del Dret de Decidir del poble català.
Conseqüentment, els sotasignants ens comprometem a:
1.
Contribuir a generar un clima d’opinió a favor del Dret de Decidir, en
l’entorn de l’associacionisme cívic, cultural i polític lleidatà.
2.
Fer pedagogia al conjunt de la ciutadania de les Terres de Lleida tot
fomentant actituds obertes, participatives, socialment integradores i
individualment respectuoses en defensa del Dret a Decidir.
3.
Fer arribar aquest manifest al conjunt de formacions polítiques, a les
institucions i a la resta de plataformes i organitzacions socials.'
Qui en forma part?
La reunió del Pacte Nacional pel Dret de Decisir s'ha fet a
porta tancada a l'Auditori del parlament, i ha estat marcada en part per l'absència destacada del PSC, que
ha desestimat de
participar-hi, tot i que hi hagi hagut crítiques internes envers
aquesta decisió. El PSC se'n desentén perquè diu que no vol ser en un
òrgan que treballa per la independència. El govern, en canvi, ha
defensat el caràcter democràtic de la reunió, que pretén bastir un
consens social entorn del dret de decidir.
Les condicions que el PSC havia posat per a participar-hi
eren dues: eliminar el consell assessor per a la transició nacional i
garantir que el procés cap al dret de decidir fos neutral, sense
afavorir el sí. Considera que no s'ha complert ni l'una condició ni
l'altra i, per tant, no hi participarà.
'És deplorable presentar aquest Pacte Nacional pel Dret de
Decidir com una cosa que no és, provar de manipular la reunió dient que
és un aquelarre independentista', responia ahir el conseller de
Presidència, Francesc Homs. Segons ell, la reunió és 'el compromís d'uns
partits, del govern i d'unes entitats amb la democràcia'. Per això, va
voler valorar la força d'una suma d'entitats, partits i govern --és a
dir, de sensibilitats diferents-- entorn del 'principi bàsic de la
democràcia'.
També
va declinat
la invitació Foment del Treball, que adduí que no es tractava pas d'una
reunió informativa sinó de la constitució d'un òrgan amb un caràcter
polític marcat, i que la patronal no tenia delegades les funcions per a
participar-hi.
Hi han estat CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. I una llista de
més de trenta entitats proposades pels partits: l'Associació de
Municipis per la Independència, l'Assemblea Nacional Catalana,
l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, el sindicat agrari
ASAJA, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, CCOO, la
CECOT, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i
Nacionals, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el CoNCA, la
Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, la Confederació de
Cooperatives de Catalunya, el Consell de Governs Locals, el Consell
Escolar de Catalunya, el Consell General de Cambres de Catalunya, el
Consell Interuniversitari de Catalunya, el Consell de Treball Econòmic i
Social de Catalunya, l'Ens de Comunicació Associativa, la Federació
d'Associacions de Gent Gran de Catalunya, la Federació de Cases
Regionals, la Federació de Petites i Mitjanes Empreses, l'Institut
d'Estudis Catalans, l'Institut Ramon Muntaner, l'Intercol·legial, els
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Òmnium Cultural, PIMEC, la
Plataforma per la Llengua, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social
de Catalunya, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, i els
sindicats UGT, Unió de Pagesos i USOC.
Ampliar...