dijous, 12 d’abril de 2018

Joan Manuel Tresserras parla sobre les polítiques de comunicació en la Catalunya del futur immediat



El Congrés Participatiu Catalunya i Futur, iniciativa inspirada en el Congrés de Cultura Catalana, s'ha presentat a Cerdanyola convidant a Joan Manuel Tresserras per debatre sobre polítiques de comunicació. El Congrés vol definir la Catalunya del futur en un procés participatiu i radicalment democràtic obrint sis àmbits de debat i treball: Catalunya al món, Una societat cohesionada, L'equilibri amb la natura, Un model econòmic sostenible, La governança i L'Estat, una eina al servei de les persones.

Joan Manuel Tresserras, doctor en Ciències de la Comunicació i conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació entre el 2006 i el 2010, va explicar que l'àmbit de la comunicació ho travessa tot i que els mitjans de comunicació són la principal infraestructura d'una cultura. Per a Tresserras, cultura, comunicació i educació formen part del macro àmbit del coneixement i els mitjans de comunicació en són la seva columna vertebral, perquè "volem ser persones lliures i informades amb capacitat per participar en els grans debats públics".
La irrupció de les xarxes socials i els avanços tecnològics han canviat els hàbit de consum de la informació i ens uns temps de degradació del pes del treball periodístic i saturació de informació, Tresserras defensa que "la tasca dels periodistes és ajudar a processar i ordenar tota la informació per a que la puguem transformar en coneixement".
Tresserras va dir que la globalització no crea un model nou de mitjans de comunicació per ella mateixa, "però imposa les condicions per a que una cultura mitjana europea com la catalana només pugui sobreviure si disposa d'una potent indústria audiovisual capaç de produir continguts per al nostre consum i per projectar-nos al món, uns mitjans de comunicació que siguin la nostra façana de interlocució amb les altres cultures".
Tenint en compte que no existeix un sector audiovisual privat prou potent, Tresserras aposta per potenciar un sistema públic, que "no hauria d'estar sempre sota control del govern o les administracions", proposant la via de crear un tercer sector de la comunicació basat en l'empoderament de capitals per crear cooperatives al servei de l'interès general.
Joan Manuel Tresserras veu indispensable recuperar el seny i formar un nou govern de la Generalitat per així poder començar a treballar en l'aprovació parlamentària d'un nou mandat marc de la comunicació que fixi les prioritats per als propers anys i en base al qual cada empresa pública negocia el seu corresponent contracte programa amb les subvencions que reben i les obligacions que per aquestes assumeixen com servei públic.  
Tresserras també creu que "cal una llei de la comunicació que tingui en compte els objectius de l'estratègia del mercat únic digital europeu que pugui competir amb les grans empreses nord-americanes, un mercat únic al que caldrà adaptar-se i potenciar els punts a favor que pugui tenir per a Catalunya".


dimecres, 11 d’abril de 2018

La política als tribunals




Després que Alemanya dictamines que el delicte de rebel·lió no corresponia al president Puigdemont, com que no va ser detectat, ni demostrat cap mena de violència, el President va ser posat amb llibertat sota fiança en espera de la sentència sobre la malversació de fons públics, tramesa en l'"euroordre" d'Espanya.
Aquesta mesura ha sigut un cop molt fort pel PP, i demostrà la seva feblesa davant la denuncia i sobretot posa n'evidencia la persecució política, no pas, el delicte en ser inexistents.

El president Puigdemont en la primera intervenció, només sortí de la presó provisional a Alemanya, demana que el partit del PP, canvií d'actitud, i diu "perseverà i no rectificà els posarà en contra davant Europa". I és que en Espanya la política es fa des de els tribunals.

I això es va veure, una vegada més, quan el jutge Llarena no va autoritzar a Jordi Sánchez a què sortís de la presó, no oblidem preventiva que cap jutge l'ha condemnat i per tant hi ha la presumpció d'innocència, per ser investit com a president de la Generalitat de Catalunya. Aquesta setmana i després que l'ONU fes un informe a Espanya, dient que "no poden vulnerar els seus drets polítics al diputat Jordi Sánchez" veurem si el deixen sortir o no.

El PP si s'enfronta a Alemanya i altres països pot entrar en una deriva molt perillosa, no es pot jugar a ser Quixotesc, perquè tot saben que el contrari, en aquest cas Alemanya, és més forta.

Es tornarà més fluix políticament com a partit, cosa que aprofitarà C's per acabar-lo d'enfonsar, ja que en aquest moment és el seu pitjor enemic.

Però quant uns que es diuen polítics, de cultura baixa o molt baixa, no saben fer política per resoldre els problemes i passen la pilota als jutges perquè els solucionen, a la llarga o no tan llarga es gira en contra. El jutge Llarena ara és un monstre que no saben com parar, els hi està anat en contra per la seva negativa a rectificar i temps si això no és el principi del fi pel PP.

Tessa Barlo

10-04-2018

dissabte, 7 d’abril de 2018

Els 10 ridículs d'Espanya a ulls del món en la seva obsessió contra els líders del procés




El relat escrit per Llarena, secundat pel govern i els estaments policials, es desfà

Ridícul 1- Retirar l'euroorde: Tot ja va començar malament quan la jutge Carmen Lamela va emetre una euroordre contra els consellers i el president a l'exili. Quan els assessors li comenten a Pablo Llarena que Bèlgica podria refusar-la, la retira. La justícia espanyola queda retratada a ulls d'Europa.

Ridícul 2- Clatellada de l'ONU: La resolució del Comitè de Drets Humans de l'ONU va reclamar a Espanya garantir els drets polítics de Jordi Sànchez, empresonat. Això és tota una estirada d'orelles sense precedents que evidencia les mancances democràtiques d'Espanya.

Ridícul 3- Els idiomes: Quan Puigdemont era a Finlàndia, Espanya va enviar l'euroordre al país finès i només ho va fer en castellà. Les autoritats fineses van denunciar, a més, que estava incompleta i en van demanar una versió en anglès. D'aquesta manera, el president va poder sortir del país sense problemes.
 
Ridícul 4- Lloar Alemanya abans d'hora: L'estratègia policial i judicial espanyola va esperar que Puigdemont passés la frontera i així forçar la seva detenció a Alemanya. Si bé és cert que el dret penal alemany i espanyol són similars, els assessors judicials espanyols l'han espifiat perquè no comptaven que a Alemanya no hi ha persecució política i sí que hi ha una veritable separació de poders.

Ridícul 5- La mala praxis policial espanyola: La policia espanyola ha comès un delicte a escala europea geolocalitzant el cotxe de Puigdemont de manera il·legal i actuant a Alemanya sense permís. De fet, la justícia belga ja ha iniciat les accions oportunes per investigar-ho.

Rídicul 6- La no-violència: tots els exiliats a 3 països diferents (Bèlgica, Alemanya i Escòcia) estan en llibertat. La principal conclusió és que a Espanya hi ha presos polítics. A més, un detall important, al codi penal alemany també es contempla com a rebel·lió l'amenaça de violència (encara que no s'arribi a practicar) i també ha estat descartat. Tot el relat de Llarena es desmunta.

Ridícul 7- Espanya traeix els col·laboradors internacionals: La detenció de Falciani ha indignat a gran part dels fiscals espanyols. Espanya ha demostrat estar disposada a tot, fins i tot renunciar als 500M€ recuperats de delictes d'evasió fiscal gràcies a Falciani. Els fiscals denuncien que s'ha malmès la imatge judicial espanyola i que serà difícil que futurs col·laboradors treballin amb les autoritats espanyoles.

Ridícul 8- La reacció feixista de l'unionisme espanyol: Després de la decisió dels jutges alemanys, des del silenci al govern, passant pels titulars de la caverna, els insults a les xarxes fins a les declaracions de Losantos demanant atemptar contra Alemanya, la imatge projectada cap a Alemanya del tarannà unionista ha esparverat fins i tot a la policia germànica que ha explicat que ja està a l'aguiat de tot plegat i ha reforçat el relat procatalà. 

Futur ridícul 9- La desesperació de Llarena. El jutge espanyol, seguint amb la dinàmica imperial hispana, farà una fugida endavant que pot acabar d'enfonsar el seu relat. Es planteja acudir al TJEU per denunciar una extralimitació dels jutges alemanys.

Ridícul 10- A mode d'afegitó, cal recordar que fa unes setmanes, la Policia espanyola va intentar detenir un humorista disfressat de Puigdemont. Era Joanquín Reyes que feia un gag pel programa El Intermedio de La Sexta a un parc de Madrid. L'obsessió malaltissa porta a fer coses com aquesta.